Un estudi internacional revela que totes les espècies aquàtiques que habiten les desembocadures dels rius de la mar Mediterrània i de l’oceà Atlàntic estan contaminades per microplàstics. Aquesta recerca, realitzada pel projecte i-plastic amb la col·laboració de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), posa de relleu especialment l’impacte als mol·luscs, afectats per la seva capacitat de filtrar l’aigua.
Els rius representen una de les principals fonts de contaminació per microplàstics (de 5 a 0,0001 mm de grandària) i nano plàstics (inferiors a 0,0001 mm) als oceans. Les àrees d’estuaris i deltes, que actuen com a zones de transició entre els rius i el mar, emergeixen com a focus crucials d’acumulació d’aquestes partícules, les quals es queden retingudes en els sediments.
Aquesta contaminació plàstica representa una amenaça significativa per als ecosistemes aquàtics, ja que aquests petits fragments tenen la capacitat d’absorbir substàncies químiques perjudicials de l’entorn. A més, la seva entrada a la cadena alimentària mitjançant la ingestió i la posterior bioacumulació cap als nivells tròfics superiors afecta espècies d’importància comercial.
Les conclusions del projecte revelen que, entre les espècies bivalves analitzades, un 85% dels musclos i un 53% de les ostres havien ingerit microplàstics. Els peixos marins dels estuaris, com el mújol blanc, la mullera platejada i la mullera brasilera, mostraven un impacte del 75%, mentre que, a les zones costaneres properes a les desembocadures, un 86% del lluç europeu i un 85% de la llagosta noruega contenien microplàstics.
Els científics alerten que la contaminació per nano plàstics pot ser encara més preocupant que la dels microplàstics, ja que tenen la capacitat de travessar la membrana cel·lular i causar danys més significatius als organismes aquàtics. Això s’ha evidenciat especialment en el cas dels musclos.
Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l’ICTA-UAB i coordinadora del projecte, subratlla que la contaminació és omnipresent als estuaris i a les zones costaneres adjacents, abastant zones mediterrànies, tropicals i temperades. També destaca que la quantitat de partícules acumulades al sediment ha experimentat un augment paral·lel amb la producció mundial de plàstics, triplicant-se des de l’any 2000.
La contaminació representa una amenaça global suplementària per als ecosistemes de coralls a diverses profunditats, provocant una disminució en el ritme de creixement. La concentració de contaminació és notablement elevada a prop dels centres urbans i a les zones on es descarreguen les aigües residuals tractades, des d’on es desprenen microfibres, el tipus més comú de microplàstic que es troba a les desembocadures.
Quan aquestes microfibres arriben al fons marí, no experimenten descomposició a causa de la manca d’erosió, oxigen i llum. «Els plàstics de la dècada dels seixanta encara persisteixen en el fons marí, documentant la petjada duradora de la contaminació humana», assenyala Michael Grelaud, oceanògraf de l’ICTA-UAB i coordinador d’aquest projecte subvencionat per JPI-Oceans, que ha comptat amb la participació d’universitats d’Itàlia, Portugal, el Brasil i l’Estat espanyol.
Les partícules que no se sedimenten al fons marí poden ser arrossegades pels corrents i les marees, viatjant a distàncies de centenars de quilòmetres en tan sols uns mesos. «Un microplàstic originat a la desembocadura de l’Ebre, a la Mediterrània nord-occidental, pot arribar a Sicília, Itàlia, en tan sols sis mesos», destaca Ziveri.
Els científics destaquen que la bioremediació, que implica l’ús d’organismes vius per a eliminar contaminants de l’aigua, emergeix com una de les poques opcions viables per mitigar la contaminació en els entorns marins costaners. «Els assaigs de laboratori han demostrat que diverses espècies d’animals filtradors van eliminar prop del 90% dels microplàstics presents», conclouen.
