Els Estats Units s’enfronta a un 2024 històric replet d’huracans
S’espera que l’activitat tempestuosa tropical a l’Atlàntic sigui excepcionalment intensa enguany, amb experts preveient entre 17 i 25 tempestes amb nom, la xifra més alta de la història. La temporada d’huracans atlàntics de 2024 podria ser la més activa registrada mai, segons l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA). L’agència ha publicat el seu pronòstic anual d’huracans i el seu director, Rick Spinrad, ha declarat en roda de premsa que el nombre de tempestes previstes serà “el més alt mai registrat per la NOAA”.
La NOAA anticipa entre 17 i 25 tempestes amb nom durant la temporada d’huracans de 2024, que comença l’1 de juny i acaba el 30 de novembre. Fins a 13 d’aquestes tempestes podrien convertir-se en huracans, i entre quatre i set podrien ser grans huracans, definits com de categoria 3 o superior. Els meteoròlegs de la NOAA preveuen un 85% de probabilitats que la temporada superi la mitjana d’activitat.
“Aquesta temporada apunta a ser extraordinària per molts motius”, ha afirmat Spinrad.
L’anunci no ha sorprès els experts que han estat monitorant les condicions de l’Atlàntic. Al març, experts que van parlar amb National Geographic ja van advertir que les altes temperatures de la superfície del mar a l’Atlàntic i el desenvolupament de La Niña al Pacífic podrien crear una “tempesta perfecta” de condicions necessàries per a huracans de gran intensitat.
Com es formen els huracans?
La clau per a la formació de qualsevol cicló tropical (coneguts com a huracans, tifons o ciclons segons la seva ubicació) és la combinació de temperatures oceàniques càlides i l’absència de cisallament del vent. Alex DaSilva, pronosticador principal d’huracans d’AccuWeather, explica que el cisallament del vent es produeix quan el vent canvia de direcció i velocitat a diferents altures de l’atmosfera. Això afecta els ciclons tropicals perquè “les seves estructures nuvoloses han de pujar directament a l’atmosfera. Però quan hi ha molt de cisallament, els núvols es desplomen i no poden créixer en línia recta, impedint la intensificació dels sistemes tropicals”.
A més, necessiten que l’aigua superficial estigui a una temperatura de 26 graus o superior. Aquesta aigua calenta i l’aire calent que es troba just damunt proporcionen el combustible per a la tempesta; a mesura que l’aire calent es precipita cap amunt, crea un sistema de baixa pressió sota l’huracà, cap al qual es precipita més aire calent, permetent que la tempesta continuï creixent.
No obstant això, la intensitat d’una tempesta depèn en gran mesura de la calor continguda en els primers 100 metres de la columna d’aigua de l’oceà, segons Matt Rosencrans del Centre de Predicció Climàtica de la NOAA. “Si l’aigua és molt poc profunda, es refredarà ràpidament. Però si hi ha una gran reserva d’aigua càlida, la tempesta continuarà alimentant-se”, explica.
Aigües càlides rècord
Oficialment, la temporada d’huracans als Estats Units comença l’1 de juny i s’estén fins a novembre, amb tempestes més intenses i nombroses d’agost a octubre. Una de les raons per les quals alguns meteoròlegs preveuen una temporada activa és que les temperatures de la superfície del mar a l’Atlàntic tropical ja han assolit màxims històrics. “Les temperatures de la superfície del mar en la principal regió de desenvolupament de l’Atlàntic, des de la costa d’Àfrica fins a la costa d’Amèrica Central, estan 1,2 graus Celsius per sobre del normal”, diu Rosencrans; “és un valor rècord per a febrer”.
Això significa que, si aquestes aigües continuen escalfant-se al ritme habitual, hi haurà més que suficient combustible per a les possibles tempestes.
Mentrestant, un altre factor important per a la temporada d’huracans d’enguany està prenent forma a milers de quilòmetres de distància, al Pacífic.
Altres articles d’interès: Primera cimera de ciutats amb port: la insostenible gestió portuària per part de l’Estat
