Nou abocament d’aigua radioactiva a Fukushima sota tensió internacional
El Japó ha realitzat una nova ronda d’abocament d’aigua radioactiva processada procedent de la central nuclear de Fukushima Daiichi al mar del Pacífic, continuant així amb una mesura polèmica iniciada el 24 d’agost de 2023. Aquest nou episodi marca la vuitena descàrrega d’un procés que s’estendrà durant dècades, amb l’objectiu d’eliminar 1,32 milions de tones d’aigua radioactiva tractada a través d’un sistema que elimina la majoria dels isòtops nocius, excepte el triti.
L’acció ha estat supervisada per l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), que ha assegurat que l’impacte radiològic d’aquesta pràctica és «insignificant» per a la salut humana i el medi ambient. No obstant això, la decisió continua generant controvèrsia tant dins com fora del Japó.
Tensions diplomàtiques amb la Xina i Rússia
Malgrat les garanties tècniques i científiques, la Xina i Rússia mantenen una ferma oposició a l’abocament d’aigua radioactiva. Amb relacions diplomàtiques tibants amb el Japó, ambdós països han implementat vetos a la importació de productes marins nipons des de l’inici de les descàrregues. La darrera declaració conjunta dels líders Xi Jinping i Vladímir Putin, realitzada durant una cimera al maig passat, va reiterar la seva postura crítica, argumentant preocupacions mediambientals.
El govern japonès, per la seva banda, considera que aquests vetos són «polítics» i «desconnectats de la ciència». Tòquio continua defensant la seguretat de l’abocament, recolzada per l’OIEA i per laboratoris independents d’arreu del món, incloent-hi Estats Units, Canadà, Corea del Sud i altres països, que no han detectat nivells anòmals de radiació en les aigües pròximes a la planta.
Resposta interna i internacional
A nivell intern, les protestes contra l’abocament han anat disminuint. Encara que inicialment diverses ciutats japoneses i veïnes com Corea del Sud van ser escenari de manifestacions, la mesura s’ha anat acceptant progressivament a mesura que les anàlisis continuen mostrant l’absència d’irregularitats. Corea del Sud, per exemple, ha realitzat més de 49.000 proves en les seves aigües sense detectar problemes de seguretat.
Tot i això, la indústria pesquera japonesa, especialment a la prefectura de Fukushima, continua patint l’estigma del desastre nuclear de 2011. Les captures han anat recuperant-se, assolint 6.350 tones l’any passat, la xifra més alta des del desastre, però encara lluny del nivell previ a l’accident. Per compensar els danys, el govern japonès ha pactat ajudes econòmiques amb els pescadors afectats.
L’herència del desastre de Fukushima
Recordem que la central de Fukushima va patir greus danys a causa del terratrèmol de grau 9 en l’escala de Richter i el posterior tsunami que van sacsejar la costa est del Japó l’11 de març de 2011. Aquest va ser l’accident nuclear més greu des de Txernòbil el 1986. Des de llavors, la gestió dels residus nuclears ha estat un repte majúscul per al Japó.
Mentre el govern japonès considera que la descàrrega controlada al mar és la millor opció tècnica i econòmica, les organitzacions ecologistes insisteixen que encara es troba lluny d’una solució definitiva per als residus nuclears.
Amb el món observant de prop els esdeveniments a Fukushima, la polèmica sobre la seguretat i l’impacte a llarg termini d’aquest abocament continua sent un tema de debat internacional.
Altres articles d’interès: Les platges més perilloses de Catalunya
