El Mediterrani torna a aparèixer tenyit de colors càlids als mapes de temperatura. A finals de maig del 2026, una visualització del servei Copernicus mostrava anomalies positives de temperatura superficial, tant a l’Atlàntic com al Mediterrani, amb grans àrees del mar per sobre dels valors habituals per a l’època, segons una imatge basada en dades del Copernicus Marine Service. En la mateixa finestra temporal, una comunicació de Copernicus destacava que diverses zones del Mediterrani registraven temperatures clarament superiors a la mitjana climàtica, una nova evidència que la calor acumulada al mar no dona treva, segons aquestes fonts.
Aquestes imatges del 2026 arriben després d’un any, el 2025, que ja havia confirmat que el Mediterrani és un dels punts calents del canvi climàtic. L’informe anual de l’estat del clima a Europa de Copernicus recull que la temperatura mitjana de la superfície del mar al Mediterrani va ser d’uns 21,35 °C el 2025, un valor que se situa aproximadament un grau per sobre de la mitjana de referència, i que converteix el 2025 en el segon any més càlid de tota la sèrie, només per darrere del 2024, quan la temperatura mitjana va arribar als 21,5 °C, segons el Copernicus Climate Change Service. En aquest mateix balanç, els responsables de l’observatori remarquen que les temperatures van estar molt per sobre de la mitjana a bona part de la regió mediterrània, i que pràcticament tota l’àrea va registrar anomalies positives, segons aquest informe.
Si es mira el 2025 amb lupa —el darrer any del que disposem xifres de dotze mesos tancats—, el pic de calor marina va arribar al juny. Un comunicat específic del servei Copernicus Marine detalla que aquell va ser el juny més càlid mai registrat al Mediterrani, amb una temperatura mitjana de la superfície del mar que s’enfilava fins a gairebé 24 °C. La mateixa nota posa una altra xifra sobre la taula: un 62% de la superfície del Mediterrani va estar afectada per onades de calor marines de categoria «forta» o superior durant aquell mes, la proporció més alta observada fins ara al conjunt de la regió mediterrània, segons coincideixen a assenyalar Copernicus Climate Change Service i el servei Copernicus Marine.
L’escalfament, però, no és només una successió de rècords recents; és una corba que ve de lluny i que continua apuntant cap amunt. Un estudi publicat el 2022 a la revista Regional Studies in Marine Science, calcula que la temperatura superficial del Mediterrani ha augmentat, de mitjana, d’uns 0,04 °C cada any entre el 2003 i el 2019. L’increment és encara més acusat a l’estiu, segons els autors de l’estudi. En termes acumulats, els autors quantifiquen un augment proper a 0,85 °C respecte de la mitjana en el període 2005-2019, una xifra que ajuda a entendre per què el que fa dues dècades es podia llegir com un episodi excepcional, ara comença a semblar la nova normalitat, segons el mateix estudi científic.
Aquest escalfament desigual també es llegeix en el mapa. El treball que signa com a investigador principal Susana García‑Monteiro divideix el Mediterrani en nou zones diferenciades —de l’Alboran a l’Adriàtic o l’Egeu— i constata que totes s’escalfen, però a ritmes diferents: des d’uns 0,02 °C respecte a la mitja anual a la mar d’Alboran fins a uns 0,07 °C a l’any a l’Adriàtic, una de les zones on la pujada és més ràpida, segons els càlculs fets a partir de dades del sensor MODIS. En paral·lel, un indicador específic del servei Copernicus mostra la tendència acumulada de la temperatura superficial del mar al Mediterrani entre 1993 i 2023, amb un mapa que tradueix la taxa de canvi anual multiplicada pels 30 anys analitzats. El resultat és un Mediterrani gairebé enterament pintat en valors positius, amb poques excepcions on el senyal no és estadísticament significatiu.
L’impacte d’aquesta calor acumulada no queda restringit a estadístiques i informes. L’aigua del Mediterrani s’està convertint, especialment a l’estiu, en una massa tèbia que costa cada cop més de refredar. A finals de juny del 2025, un reportatge del canal FOX Weather destacava que grans extensions de la regió mediterrània es trobaven entre uns 3 i 6 graus centígrads per sobre dels valors habituals per a l’època, a partir de dades de satèl·lit i anàlisis oceàniques. El mateix mitjà recordava que el rècord històric de temperatura mitjana superficial del Mediterrani s’havia batut l’agost del 2024, quan el conjunt de la conca va arribar a uns 29 °C, superant la marca del 2023, segons coincideixen a assenyalar FOX Weather i el servei europeu Copernicus Marine.
La llista de superlatius s’allarga quan es posa el focus a la meitat occidental del Mediterrani, l’àrea més propera a la península Ibèrica i al sud de França. El mateix informe de Mercator Ocean subratlla que és la regió més afectada per l’increment de temperatura, amb bona part de la meitat occidental registrant el seu primer semestre més càlid des que hi ha dades sistemàtiques. En conjunt, més de la meitat del Mediterrani (54%) va viure entre gener i juny del 2025 el semestre més càlid des del 1993, i per a un 84% de la conca aquest mig any es col·loca entre els quatre més càlids de tota la sèrie, mentre que només un 0,2% se situa entre els quatre més freds, segons Mercator Ocean International.
La realitat tèrmica del Mediterrani també es pot comprovar en temps gairebé real a través de portals especialitzats. El lloc seatemperature.info, que combina dades de satèl·lit amb observacions in situ per actualitzar diàriament la temperatura de l’aigua, acostuma a mostrar a l’inici de l’estiu valors per sobre dels 20 °C a bona part de les ciutats costaneres mediterrànies. En una de les seves actualitzacions recents, la temperatura més alta registrada al conjunt del Mediterrani se situava al voltant dels 26 °C a les illes Kerkennah, a Tunísia; mentre que el valor més baix encara rondava els 17 °C a Le Mourillon, a la costa francesa, segons aquest portal d’informació marina. A localitats com Barcelona, València, Nàpols o Alexandria les taules de dades recullen valors actuals que sovint superen els 21-22 °C, i registres màxims mensuals que arriben o sobrepassen els 27-28 °C en els darrers deu anys, també segons seatemperature.info.
Per als científics del clima, tot aquest conjunt de dades confirma que el Mediterrani s’ha convertit en un autèntic «hot spot» del canvi climàtic: una regió on l’escalfament és especialment ràpid i les conseqüències es fan notar tant en els ecosistemes com en sectors com la pesca, el turisme o fins i tot en patrons meteorològics a milers de quilòmetres de distància. Articles divulgatius i tècnics vinculats a Copernicus, subratllen que les onades de calor marines al Mediterrani han passat, en poc més d’una dècada, de ser episodis ocasionals a convertir-se en fenòmens recurrents cada any, amb un impacte creixent sobre la biodiversitat marina, segons aquests informes sobre la vulnerabilitat als episodis de calor extrema al mar.
El fil que uneix les imatges del 2026 amb els balanços del 2025 i els estudis a més llarg termini és clar: el Mediterrani acumula calor any rere any. Tot apunta a un mar que es va escalfant de manera sostinguda, segons coincideixen a assenyalar estudis i indicadors. Les anomalies positives del 2026 als mapes de Copernicus, amb zones del Mediterrani novament per sobre dels valors normals a finals de maig, són l’última peça d’un trencaclosques que dibuixa un mar cada cop més calent i amb onades de calor marina més intenses, duradores i esteses.
Fotos d'aquest article: Far de Sant Sebastià de Daniel Ferreira Baltà (Flickr). Platja de Badalona d'A.M. Foto destacada: Blanes d'A.M.
