Medi
No Result
View All Result
Social icon element need JNews Essential plugin to be activated.
  • Energia verda
  • Construcció
  • Mobilitat
  • Meteo
  • Menjar sa
  • Medi blau
  • Ecopolítica
  • Aigua
  • Economia
  • Turisme i Natura
  • Contingut de marca
  • MediTV
  • Energia verda
  • Construcció
  • Mobilitat
  • Meteo
  • Menjar sa
  • Medi blau
  • Ecopolítica
  • Aigua
  • Economia
  • Turisme i Natura
  • Contingut de marca
  • MediTV
Revista de Badalona
No Result
View All Result

Aus migratòries en declivi: el cel que s’esborra

RedaccióbyRedacció
13 de maig de 2026
in Energia verda
0

Hi ha primaveres que arriben sense el cant del rossinyol. No és una metàfora poètica, sinó una realitat que els ornitòlegs documenten des de fa dècades amb dades cada vegada més inquietants. Segons l’informe State of Europe’s Common Birds, publicat pel BirdLife International l’any 2023, la població d’aus comunes a Europa ha caigut un 33% des de 1980. Les aus migratòries, aquelles que cada tardor i cada primavera tatuen el cel amb formes canviants, en pateixen les conseqüències de manera especialment dramàtica.

Una caiguda sense fre des dels anys vuitanta

El drama no és nou, però s’accelera. L’oreneta vulgar (Hirundo rustica), una de les aus migratòries més reconegudes arreu de Catalunya, ha perdut prop del 40% de la seva població europea en quatre dècades. La cigonya negra, el torlit, el bitxac comú o el menjamosques gris segueixen trajectòries similars. No es tracta d’espècies rares ni de rareses ornitològiques, sinó d’aus que fins fa poc eren habituals als camps, als rius i als jardins. La seva desaparició progressiva és, en paraules de l’ecòleg francès Vincent Bretagnolle, «un indicador fiable del col·lapse de la xarxa tròfica a escala continental».

Les dades espanyoles confirmen la tendència. El programa SACRE, coordinat per SEO/BirdWatch, ha registrat descensos superiors al 20% en espècies com el terrer comú, el cotoliu o la cogullada vulgar en els darrers vint anys. Catalunya, amb una xarxa de seguiment ornitològic activa gràcies a l’Institut Català d’Ornitologia, no és una excepció: els índexs d’aus agràries han caigut de manera sostinguda des de principis dels anys noranta.

El viatge s’allarga, però els destins desapareixen

El declivi no es pot atribuir a una sola causa, però les evidències apunten a un encadenament letal de pressions que afecta l’espècie en cada punt del seu cicle vital. Durant l’hivern africà, la desertificació del Sahel redueix les zones d’alimentació que permeten a aus com la bosqueta pàl·lida o el papamosques gris acumular les reserves de greix necessàries per travessar el Sàhara. El canvi climàtic desincronitza la migració: les aus arriben als seus territoris de cria quan el pic d’insectes ja ha passat, i troben menys aliment per als pollets en el moment crític del creixement.

Al territori català i espanyol, els arrossegaments de la ruta migratòria s’intersecten amb una altra amenaça concreta i mesurable: la transformació del paisatge agrari. La intensificació agrícola ha eliminat els marges de camp, les bardisses, els herbassars i les basses que exercien de refugi i de punt d’alimentació. L’ús massiu de pesticides —en particular els neonicotinoides, que tot i les restriccions parcials de la UE continuen presents en nombrosos cultius— ha col·lapsat les poblacions d’insectes, la base alimentària de la majoria d’aus migratòries insectívores. Sense insectes, no hi ha orenetes. Sense orenetes, el cicle es trenca.

La trampa de la il·luminació artificial i les infraestructures

Hi ha factors menys visibles però igualment devastadors. La contaminació lluminosa desorenta els milions d’aus que migren de nit guiant-se per les estrelles: xoquen contra edificis il·luminats, segueixen rutes equivocades i moren d’esgotament o per impacte. Un estudi publicat a la revista Science el 2019 va estimar que entre 100 i 1.000 milions d’aus moren cada any només als Estats Units per col·lisió amb edificis, i els estudis europeus apunten xifres proporcionals. A Catalunya, el projecte Ocells i Vidres de l’Institut Català d’Ornitologia treballa per quantificar i reduir aquest impacte, però les solucions arquitectòniques —vidres serigrafiats, reducció de la il·luminació nocturna exterior— s’implementen amb lentitud.

Les infraestructures elèctriques sumen una pressió afegida. Les línies d’alta tensió sense balisament adequat i els parcs eòlics mal ubicats —especialment quan s’instal·len en corredors migratoris— representen obstacles mortals per a rapinyaires com el milà negre o l’àguila marcenca, espècies ja vulnerables que concentren la mortalitat en punts estratègics del viatge. La planificació territorial que integri els mapes de migració activa és, per als experts, una assignatura pendent de la política ambiental catalana i espanyola.

Recuperar el cel requereix canviar el terra

Les solucions existeixen i, en alguns casos, funcionen. La recuperació de sèquies, marges i arbrats en zones agrícoles —tal com promou la Política Agrícola Comú en la seva reforma de 2023, tot i les crítiques per la seva aplicació feble— ha demostrat millorar localment les poblacions d’aus agràries. Projectes com el de custodia del territori al delta de l’Ebre o les àrees de gestió d’aus estèpiques a la Plana de Lleida mostren que la coexistència entre producció i biodiversitat és possible quan hi ha voluntat política i recursos econòmics adequats.

Però la gran lliçó que ofereixen les aus migratòries és una de naturalesa sistèmica: la seva crisi no és un problema ornitològic, sinó un símptoma d’ecosistemes degradats a escala transcontinental. Recuperar-les exigeix actuar simultàniament als Pirineus i al Sahel, als camps de cereals de la Segarra i als aiguamolls del Senegal. En un món que cada vegada construeix més fronteres, la supervivència d’aquestes aus depèn precisament de la capacitat humana de pensar —i actuar— sense elles.

Tags: Acció climàticaagriculturaanimalsAusbiodiversitatCanvi climàticEcosistemesmigració
Next Post

Rius que desapareixen: l'emergència dels cabals mínims

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

For security, use of Google's reCAPTCHA service is required which is subject to the Google Privacy Policy and Terms of Use.

[jnews_widget_about compatible_column_notice="" align="" aboutimg="2568" aboutimgretina="2568" aboutimgdarkmode="318" aboutimgdarkmoderetina="318"]© 2021 Medi.cat - Powered by Dringa.[/jnews_widget_about]
  • Qui Som
  • Socis Protectors
  • redaccio@medi.cat
  • publicitat@medi.cat
  • Donacions
  • Avís Legal
  • Política de Privacitat
  • Política de Cookies
  • Contacte
[jnews_footer_header compatible_column_notice="" first_title="Subscriu-te al nostre Newsletter" text_color="#ffffff"]

    He llegit i accepto la Política de Privacitat

    [jnews_footer_social compatible_column_notice="" social_icon="nobg"]
    No Result
    View All Result
    • Energia verda
    • Construcció
    • Mobilitat
    • Meteo
    • Menjar sa
    • Medi blau
    • Ecopolítica
    • Aigua
    • Economia
    • Turisme i Natura
    • Contingut de marca
    • MediTV

    © 2023 Medi.cat