Un estudi liderat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) adverteix que els boscos catalans consumeixen un 20% més d’aigua que fa tres dècades, a causa de l’abandonament rural i la densificació del sotabosc. Aquesta acumulació de biomassa redueix un 28% l’aigua blava que arriba als aqüífers i altera greument el cicle hídric, provocant episodis de mortalitat forestal.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a la revista científica Journal of Environmental Management i liderat per l’investigador Jordi Vayreda del CREAF. La recerca demostra que l’abandonament de les activitats rurals tradicionals, com el pasturatge i la recollida de llenya, ha provocat una densificació extrema del sotabosc que amenaça la disponibilitat de recursos hídrics.
Algunes dades sobre els boscos catalans del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
L’acumulació de biomassa genera un efecte paraigua que impedeix que la pluja s’infiltri correctament en el subsol. Segons detallen els investigadors, aquesta gran densitat de fulles i branques reté l’aigua de les precipitacions, la qual s’evapora abans de tocar terra i redueix, de retruc, un 28% l’aigua blava que arriba finalment a rius, rieres i aqüífers. Aquesta situació altera greument el cicle de l’aigua i buida les reserves naturals que abasteixen els embassaments del país.
La investigació també posa de manifest una paradoxa vinculada al canvi climàtic i a les altes temperatures. Tot i que la sequera frena el desenvolupament del bosc durant els mesos d’estiu, la vegetació s’ha tornat molt més voraç durant la primavera, moment en què absorbeix l’aigua de manera massiva. A conseqüència d’aquest consum accelerat, les plantes es queden sense reserves hídriques quan arriba la calor estival, la qual cosa provoca episodis greus de mortalitat forestal i decaïment dels arbres.
Per revertir aquesta tendència, els científics proposen aplicar de manera urgent una silvicultura de cobertura contínua que gestioni la massa forestal de forma sostenible. L’objectiu d’aquestes actuacions és aclarir els boscos selectivament i eliminar l’excés de matolls per reduir la competència per l’aigua, garantint així la supervivència dels exemplars més sans.
L’estudi de la densitat i l’estrès hídric a Catalunya revela que la competència extrema per l’aigua provoca una mortalitat elevada en el pi roig i el pi blanc, mentre que l’alzina i el roure pateixen un assecament generalitzat per l’esgotament de les reserves del sòl. L’afectació s’estén cap al nord-est, incloent-hi les comarques de Girona i la Catalunya Central, on milers d’hectàrees forestals estan greument debilitades.
Qui és Jordi Vayreda?
És la persona que ha liderat l’equip autor de l’estudi sobre l’estrès hídric del bosc. És investigador del CREAF des de 1995, on desenvolupa la seva recerca en macroecologia, estudiant els impactes de les pertorbacions i el canvi global sobre els boscos (declivi, vulnerabilitat i resiliència). Per això, mesura variables com la demografia, el balanç de carboni, el creixement, la mortalitat i la regeneració a gran escala.
Podeu llegir més sobre ell aquí.
Eines per aprofundir en la temàtica:
DeBosCat. Xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya
VulneMap. Mapa de la vulnerabilitat dels boscos de Catalunya
Observatori Forestal Català
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Prismàtic. Plataforma de Coneixement per a la Gestió del Patrimoni Natural i la Biodiversitat
CTFC. Centre de Ciencia Tecnología Forestal de Catalunya
Foto d'obertura: Pexels. Masi.
