Un estudi revela l’extensió alarmant de plàstics al Mediterrani
Un grup d’investigadors internacionals ha elaborat el mapa més detallat fins ara de les escombraries que envaeixen el mar Mediterrani gràcies a l’ús de sensors per satèl·lit. La combinació de satèl·lits d’observació de la Terra, superordinadors i algoritmes avançats ha permès determinar que la quantitat de plàstic flotant al Mediterrani ha ocupat una superfície d’aproximadament 95 quilòmetres quadrats durant el període 2015-2021, l’equivalent a uns 7.500 camps de futbol.
Aquest estudi ha estat realitzat per científics de diverses multinacionals del sector espacial, universitats i centres de recerca de diferents països, entre els quals hi ha l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Cadis, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Agència Espacial Europea (ESA). Els resultats posen de manifest la importància d’incorporar satèl·lits amb sensors específicament dissenyats per detectar aquest tipus de contaminació, multiplicant per 20 la capacitat actual de detecció.
Els investigadors, que han publicat les seves conclusions a la revista Nature Communications, assenyalen que la utilitat del sensor no es limita a detectar escombraries flotants. També és efectiu per descobrir pèrdues de càrrega en vaixells, abocaments de petroli i en operacions de salvament al mar.
Per dur a terme aquest treball, finançat per l’ESA, s’ha analitzat una sèrie històrica de sis anys d’observacions del satèl·lit europeu Copernicus Sentinel-2 al mar Mediterrani. En total, es van escrutar 300.000 imatges preses cada tres dies amb una resolució de 10 metres. Els resultats han revelat grans agregacions de deixalles formant estructures flotants anomenades regueres, que poden assolir diversos quilòmetres de longitud i es formen per la convergència dels corrents marins i l’efecte del vent.
Tot i que els sensors del satèl·lit no van ser dissenyats específicament per detectar deixalles, la seva capacitat per identificar plàstic ha permès elaborar un mapa de les zones més contaminades del Mediterrani. Aquest mapa mostra els principals punts d’entrada de deixalles des del continent i millora la comprensió dels mecanismes que les transporten.
La densitat de població, un factor clau
“Hem observat el que mai s’havia vist, alguna cosa que els mostrejos de camp tradicionals no poden igualar”, ha declarat Andrés Cózar, de la Universitat de Cadis, a l’agència Efe. Cózar ha destacat que ho han aconseguit amb una tecnologia no dissenyada específicament per a aquest propòsit, suggerint que un sensor específic oferiria encara més possibilitats.
L’estudi conclou que factors com la densitat de població, la geografia o el règim de pluges influeixen significativament en l’acumulació de deixalles al mar. Així, els països o ciutats amb climes desèrtics contribueixen molt menys al problema, mentre que les zones amb més precipitacions, especialment amb pluges torrencials, presenten una major acumulació de deixalles resultants d’emissions recents.
Finalment, l’estudi revela que la major part de les deixalles d’origen continental es concentren dins dels primers 15 quilòmetres de mar des de la costa i tendeixen a retornar a la terra al cap de pocs dies o mesos.
Altres articles d’interès: Col·laboració inèdita per netejar el fons marí de l’Estartit i el Ter
