Primera cimera de ciutats amb port: la insostenible gestió portuària per part de l’Estat
En el context de la capitalitat verda europea 2024, la Comissió Ciutat-Port ha acollit a València la primera cimera de ciutats amb port, amb la participació de col·lectius de 18 ports, incloent Balears, Canàries i ambdues costes peninsulars, així com la presència de vuit de les ciutats més representatives del Mediterrani.
Els col·lectius han alertat sobre la gran bretxa entre la gestió portuària estatal i el context triple: mediambiental, amb impactes inassumibles fins i tot en espais protegits; social, per la falta de transparència i democràcia en la governança portuària i la pèrdua de llocs de treball locals; i econòmic, ja que els ports han passat a mans de multinacionals, per la qual cosa la major part dels beneficis es tributen en paradisos fiscals, mentre l’Estat assumeix les despeses en infraestructures i costos ambientals.
Aquest cap de setmana, col·lectius de ciutats amb port de tot l’Estat s’han reunit a València per debatre si són ciutats amb port o ports amb ciutats. En el marc de la capitalitat verda europea de València, la Comissió Ciutat-Port, que fa anys que lluita contra l’ampliació nord del port de València, ha organitzat la primera cimera de col·lectius homòlegs amb la participació de 18 ciutats amb port: Palma a Balears, Barcelona i Tarragona a Catalunya, Cartagena a Múrcia, i Sagunt, Alacant i València a la Comunitat Valenciana han assistit presencialment, mentre que moltes altres han participat en els acords i accions acordades: Corralejo a Fuerteventura i Fonsalía a Tenerife; a la costa nord, la Corunya, Vigo i Ferrol a Galícia, Avilés i Gijón a Astúries, Santander a Cantàbria, Bilbao al País Basc, i Motril, Camp de Gibraltar i Màlaga a Andalusia.
Des dels anys 80 i 90, els territoris amb infraestructures portuàries van desacoblar les seves economies de l’activitat portuària, però no van desacoblar les conseqüències ambientals i socials dels ports. Per tant, l’economia regional i estatal ja no es beneficia del transport marítim. Les multinacionals s’han convertit en entitats que funcionen de manera extractiva, extreient riquesa pública i privada i recursos naturals per incorporar-los a la seva maquinària global, tributant en paradisos fiscals.
En aquest context, els territoris poden fer molt més per protegir els interessos de la ciutadania, i l’Estat espanyol, com a propietari i decisor de l’espai portuari, pot fer molt més. Els col·lectius ciutadans porten anys treballant per recuperar l’ús portuari per a l’interès general, combatent una logística que arrasa el territori.
La insostenible gestió portuària per part de l’Estat es manifesta en diversos punts crítics:
– La falta d’una estratègia estatal racional que fa competir els ports entre si, resultant ineficient.
– Expansions portuàries innecessàries que només responen a interessos de multinacionals.
– Activitats portuàries que afecten la salut, com els granelers a l’aire lliure o les emissions de fuel-oil, sense estacions de mesurament de la qualitat de l’aire amb control públic ni transparència.
– Massificació turística amb noves terminals de creuers, una activitat ruïnosa per a les ciutats.
– Impactes inassumibles a espais protegits.
– Ocultació dels impactes i costos públics d’infraestructures necessàries per a l’activitat portuària.
– Indústries contaminants dins de recintes portuaris.
– Usos portuaris propers a la població amb alt risc, com dipòsits de combustibles i tràfic intens de camions.
– Obstruccionisme legal i falta de transparència en la participació ciutadana en la presa de decisions.
Des de la primera cimera de ciutats amb port s’han assenyalat una sèrie de mesures per alliberar els ports del control de les multinacionals i democratitzar la gestió portuària:
– Aplicar estrictament les eines d’avaluació ambiental i la normativa més recent.
– Revisar els límits d’ús portuari en zones protegides per establir zones d’amortiment.
– Incorporar mecanismes de transparència i participació ciutadana en la governança portuària.
– Equilibrar la inversió pública en l’activitat portuària amb els beneficis per a l’interès general públic.
– Introduir mecanismes de justícia restaurativa amb els espais sacrificats i retornar espais portuaris a la ciutat.
– Revisió total de la Llei de Ports per incloure garanties davant riscos per a la seguretat i el medi ambient i implementar la democratització de la seva gestió.
– Decreixement del turisme de creuers fins a aconseguir nivells de capacitat de càrrega adequats i revisar les taxes portuàries segons el cost real generat.
Altres articles d’interès: El Port de Barcelona celebrarà jornada de Portes Obertes