L’impacte ecològic del despoblament rural
Francisco Lloret, professor d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), posa de manifest les conseqüències ambientals del despoblament rural, un fenomen que, segons ell, ha estat tractat de manera superficial des de la perspectiva ecològica. Lloret, que també presideix l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre, proposa una nova forma d’abordar aquesta problemàtica, centrant-se en la interconnexió entre els entorns rurals i urbans com un sistema socioecològic integrat.
Una problemàtica oblidada
Lloret destaca que el despoblament rural, que va començar a mitjan segle passat, és un problema que avui dia es percep com més greu. Segons l’ecòleg, aquest fenomen no només afecta la vida social i econòmica de les zones rurals, sinó que també té implicacions importants per a l’ecologia i la gestió del medi ambient. “És sorprenent que la dimensió ecològica del despoblament rural s’hagi obviat o tractat molt superficialment”, assegura Lloret en un article publicat al blog del CREAF.
Impactes ambientals del despoblament
El despoblament rural pot generar impactes mediambientals importants, ja que l’absència de població pot obrir la porta a noves oportunitats econòmiques que podrien tenir efectes nocius sobre l’entorn. Lloret adverteix que zones amb poca densitat de població es poden convertir en destinacions per a instal·lacions energètiques, vies de comunicació, indústries, explotacions agropecuàries, urbanitzacions contaminants o abocadors. Aquestes activitats sovint s’implanten en aquestes zones perquè els seus impactes afecten menys persones i perquè és més probable que trobin poca oposició local.
Propostes per a una gestió sostenible
Lloret proposa una “solució de compromís” que impliqui un ús extensiu del territori que mantingui activitats econòmiques sostenibles i alhora fixi població. Aquesta proposta es basa en la utilització de tecnologies modernes que facilitin la connectivitat a llarga distància i en una gestió dels recursos naturals que respecti els processos naturals i posi en valor el patrimoni cultural i natural, compatible amb l’agroturisme.
Una visió integrada del territori
Lloret també trenca amb la dicotomia entre entorns rurals i urbans, afirmant que ambdós mons estan connectats i formen part d’un continu. “Els mons urbans i rurals estan connectats, formen part d’un continu, malgrat l’afany per part de polítics i creadors de narratives d’enfrontar-los”, diu l’ecòleg. Així mateix, adverteix que fomentar aquesta divisió és un error greu que pot trencar el conjunt del sistema socioecològic.
Desenvolupament sostenible i perspectiva socioecològica
Lloret conclou que la problemàtica del despoblament rural ha d’abordar-se des d’una perspectiva socioecològica, considerant que les aglomeracions urbanes depenen de processos naturals que operen lluny d’elles, com els que determinen el clima o la disponibilitat d’aigua i energia. Aquesta perspectiva integral podria ajudar a millorar la gestió del territori, promovent una convivència harmònica entre els entorns rurals i urbans per garantir un desenvolupament sostenible.
Altres articles d’interès:El Camí de Santiago perd l’essència i es massifica: Veïns denuncien incivisme i tensió
