La situació dels boscos a Catalunya ha arribat a un punt crític. Clapes senceres d’arbres morts són testimoni de la vulnerabilitat extrema causada per la sequera, posant de manifest la falta de gestió en la regió. La superabundància d’arbres ha portat a una competició entre ells, creant un escenari paradoxal: malgrat tenir més extensió forestal que mai, la sequera actual posa en perill la seva supervivència.
Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, adverteix sobre la possibilitat que, si no hi ha pluges abundants aquesta primavera, els boscos col·lapsin en qüestió de mesos. Aquests episodis no són casos aïllats; a zones com el Garraf, masses senceres de bosc ja han cedit.
Des de l’administració, es prenen mesures urgents. Prioritza retirar arbres morts en zones de risc, tractar els boscos malalts i aplicar gestió forestal específica a cada localització. Tot i així, afrontar aquesta emergència és un repte, ja que el 62% del territori català és forestal, amb un 75% en mans privades.
La manca d’inversió i la regulació restrictiva també contribueixen al problema. Rossendo Castelló, president del Consorci Forestal de Catalunya, lamenta que les normatives europees no tinguin en compte les particularitats dels boscos mediterranis, i critica les traves administratives per a una gestió adequada dels boscos privats.
A mesura que s’apropa l’estiu, la preocupació per als incendis augmenta. Malgrat els esforços en prevenció, el panorama és sombrí. Mentre alguns confien en la sensibilització i la prevenció, altres veuen la situació amb pessimisme, advertint que el bosc català necessita una gestió més adequada i un suport efectiu per part de les autoritats.
La Clau per a la Gestió dels Boscos Catalans
Rossendo Castelló, president del Consorci Forestal de Catalunya, destaca la importància de la gestió forestal a llarg termini, una pràctica que implica una visió que s’estén més enllà de les generacions actuals. Destaca que les finques ben gestionades durant anys toleren millor la sequera, mentre que les que han actuat precipitadament presenten més dificultats. A més, subratlla que una gestió adequada redueix els riscos de plagues, ja que els arbres tenen més vigor i resistència.
Els propietaris forestals demanen suport per a una gestió moderada, tant per prevenir incendis com per assegurar que l’aigua arribi als arbres. També posen de manifest la necessitat de fer aclarides periòdiques per mantenir la salut del bosc i optimitzar el rendiment de la fusta. Això, segons Castelló, no només preserva el patrimoni forestal, sinó que també té en compte les necessitats futures de les pròximes generacions.
Tot i la importància de la gestió forestal, diversos grups ecologistes apunten que s’han de considerar els impactes d’aquesta gestió i prioritzar els serveis ambientals dels boscos. Això implica una gestió que afavoreixi la biodiversitat i la regulació dels recursos naturals.
Des del punt de vista científic, el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) proposa una gestió adaptada i consensuada que abordi la biodiversitat, la resiliència al canvi climàtic i els serveis ecosistèmics. Això requereix la coexistència de diversos models de gestió i una coordinació entre administracions, experts i sectors afectats.
En resum, la gestió dels boscos catalans ha de considerar no només les necessitats actuals sinó també les futures, adoptant una visió transgeneracional que asseguri la sostenibilitat i la salut dels boscos per a les generacions següents.
Altres articles d’interès: Març 2024: nou rècord de calor amb temperatures extremes
