La recent revolta pagesa no només ha aconseguit flexibilitzar les restriccions del pla de sequera, sinó que també ha provocat un canvi significatiu en el panorama governamental. Segons l’acord del Parlament, la conselleria responsable passarà a ser la de Agricultura, Ramaderia, Pesca i Acció Climàtica. Això significa que, almenys en termes nominatius, les polítiques ambientals ocuparan una posició secundària dins del nou departament.
Aquesta situació ha reobert un debat de llarga durada: Catalunya pot permetre’s prescindir d’un Departament de Medi Ambient independent? Després de la seva creació el 1991 i la seva supressió el 2010, ha estat sota l’ombra de Territori i, més recentment, ha estat agrupat amb les competències del sector primari. Aquesta integració no resolta és objecte de crítiques des de diversos sectors ambientalistes, que veuen l’oportunitat de repensar la relació de Catalunya amb les qüestions mediambientals.
“La crisi climàtica i de biodiversitat no pot ser relegada a un simple apèndix”, destaca Sergi Nuss, portaveu de l’aliança d’entitats El Futur és Ara. La controvèrsia continua alimentant-se, posant de manifest la necessitat de repensar i prioritzar les qüestions ambientals en el context actual.
Catalunya, precursora en la instauració del Departament de Medi Ambient, per decisió de Jordi Pujol a l’abril de 1991. Aquest esdeveniment va succeir escassos mesos abans de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, on es van establir les bases per a les actuals Conferències de les Parts (COP) sobre canvi climàtic i biodiversitat. La creació d’una conselleria dedicada va implicar una avançada implementació legislativa, especialment en comparació amb el marc estatal, que no va comptar amb un ministeri fins al 1996. Durant aquest període, es van aprovar iniciatives significatives com el pla d’espais d’interès natural, la llei de residus i els primers plans de sanejament.
Malgrat petits ajustos en les àrees de competència, el Departament de Medi Ambient va mantenir una estabilitat relativa fins al 2010. Enmig d’un context de retallades, Artur Mas va prendre la controvertida decisió de suprimir-lo, transferint les seves competències al Departament de Política Territorial, rebatejat com a Territori i Sostenibilitat. “Va ser una decisió nefasta i encara n’estem pagant les conseqüències”, adverteix Sandra Carrera, directora de la Xarxa de Conservació de la Naturalesa. Les repercussions d’aquest moviment continuen sent motiu de debat i crítica en la preservació del medi ambient a Catalunya.
L’eliminació del Departament de Medi Ambient, impulsada per la prioritat d’enfocar-se en l’activitat econòmica en detriment de la protecció ambiental, va generar una controvèrsia intensa, segons testimonien les cròniques periodístiques de l’època. Aquesta decisió va rebre una forta oposició per part de les entitats ecologistes i del partit ICV. En canvi, ERC va adoptar una postura diferent, reconeixent la necessitat de replantejar l’antic Departament de Medi Ambient i defensant la seva unificació amb les competències del sector primari. Aquesta proposta, com es va acabar confirmant una dècada després, va marcar un canvi significatiu en l’abordatge de les qüestions ambientals a Catalunya.
La modificació del nom del departament ha reavivat la antiga discussió sobre la necessitat que Catalunya disposi d’una conselleria dedicada exclusivament al medi ambient, una opció ja implementada pels estats espanyol i francès a través dels seus respectius ministeris de Transició Ecològica. La controvèrsia es centra entre mantenir un departament propi o establir polítiques clares i definides en aquest àmbit, amb el debat en curs sobre quina estructura millor servirà els interessos ambientals de la regió.
Altres articles d’interès: La Generalitat intensifica les inspeccions Ambientals: Més de 680 establiments sota lupa
