Catalunya perdrà el clima mediterrani abans de 2050
Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) alerta que el clima mediterrani, característic de Catalunya, té els dies comptats. Segons la recerca presentada al Congrés Internacional de Meteorologia de l’European Meteorological Society a Barcelona, el litoral i prelitoral català adoptaran unes condicions pròpies de regions estepàries i semiàrides a mitjan segle XXI.
Un canvi climàtic radical al litoral català
La investigació de la UPC, liderada per Blanca Arellano, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), preveu un canvi substancial en el clima de Catalunya i altres regions de la península Ibèrica. L’estudi analitza l’evolució de les temperatures, les precipitacions i els períodes de sequera durant els darrers 50 anys i els projecta fins a l’any 2050. En aquest període, es calcula que la temperatura mitjana augmentarà 1,43 ºC respecte a la darrera dècada, mentre que les precipitacions es reduiran entre un 14% i un 20% al conjunt de l’Estat.
Aquest escenari comportarà la desaparició del clima mediterrani a gran part de la península, especialment al litoral i prelitoral català. Mentre que a Catalunya el clima estepari i semiàrid dominarà dos terços del territori, regions com Andalusia i Extremadura també patiran una pèrdua significativa de les seves condicions mediterrànies. En canvi, zones més fredes com Galícia i part d’Euskal Herria podrien experimentar l’arribada del clima mediterrani.
El futur de Catalunya: estius més llargs i fenòmens extrems
Segons les projeccions, Catalunya es veurà marcada per un clima sec estepari fred (bsk), amb una notable reducció de les precipitacions i una distribució més irregular. “Els episodis de sequera seran més freqüents, però també hi haurà un increment dels fenòmens extrems com les pluges torrencials”, apunta Arellano. També s’espera un augment significatiu de les temperatures, amb estius molt més llargs i onades de calor que podrien ser habituals des de la primavera fins a la tardor. Això implicarà gairebé la desaparició de les estacions intermèdies com la primavera i la tardor.
Reptes per a l’adaptació del territori
L’equip de recerca del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV), vinculat a la UPC, també posa de manifest la necessitat d’adaptar les infraestructures i edificacions a aquest nou escenari climàtic. “L’anàlisi ens ajuda a entendre com s’han de transformar les construccions per a fer front a aquestes noves condicions climàtiques”, explica Arellano.
Un futur incert per al País Valencià
L’estudi també assenyala que part del País Valencià podria evolucionar cap a condicions desèrtiques, un fet que accentua la urgència d’implementar mesures per a combatre el canvi climàtic i adaptar-se a les noves condicions. El futur climàtic de la regió mediterrània peninsular està en joc i depèn de les accions que es prenguin en els pròxims anys per mitigar els efectes del canvi climàtic.
Altres articles d’interès: Les onades de calor causen 1.300 morts a Espanya durant l’agost
