Catalunya lidera la recaptació d’impostos verds mentre Madrid no en té cap
Els impostos mediambientals s’han convertit en una eina clau per a la creació de tributs autonòmics, amb les comunitats autònomes aprofitant aquesta escletxa per recaptar més diners. Davant la manca de fiscalitat verda per part de l’Estat, les comunitats han desenvolupat impostos propis per gravar la contaminació i frenar les emissions, segons les seves necessitats de recursos i finançament. En aquest context, Catalunya destaca com la comunitat amb més impostos ambientals i la que més recapta per aquests tributs, mentre que Madrid no en té cap.
Segons el “Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral” elaborat pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals, l’informe d’aquest any recull les dades fiscals del 2022. Catalunya va recaptar 525 milions d’euros en impostos ambientals dels 1.580 milions totals recaptats per les comunitats, una tercera part dels impostos ambientals de l’Estat, mentre que Madrid, amb el mateix 19% del PIB estatal, no va recaptar res en aquesta categoria.
L’informe també revela que els impostos verds constitueixen el 59,9% del total d’impostos propis de les comunitats, amb Catalunya situant-se lleugerament per sota amb un 56,9%. Aquesta tendència es veu reforçada pel fet que quatre comunitats obtenen el 100% dels seus ingressos per impostos propis a través de tributs mediambientals, i cinc més superen el 90%.
No obstant això, els impostos propis representen una font limitada de finançament per a les comunitats, aportant només el 2,2% dels ingressos tributaris, malgrat un increment de gairebé un 11% en la recaptació per tributs propis el 2022 en comparació amb l’any anterior.
Les dades mostren que les comunitats més infrafinançades són les que més han creat impostos propis i recapten més per impostos ambientals. Catalunya lidera amb 525 milions d’euros, seguida pel País Valencià amb 303 milions i Andalusia amb 143 milions. Catalunya ha creat 19 tributs propis, 11 dels quals estan vigents, amb cinc relacionats amb el medi ambient, com el cànon de l’aigua i l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles.
En contrast, Madrid ha renunciat als impostos propis, depenent principalment de la tributació del joc i de les taxes relacionades amb l’aigua.
El Consell d’Economistes d’Espanya ha presentat un informe sobre la fiscalitat ambiental a l’Estat, destacant que els tributs propis, molts dels quals mediambientals, són font de litigis. El president del Consell General d’Economistes, Valentí Pich, suggereix que una solució podria ser establir determinats impostos estatals que cedissin la recaptació a les comunitats, permetent-les ajustar tipus i deduccions.
Pich reclama una unitat de mercat per a la fiscalitat mediambiental, argumentant que no té sentit que algunes comunitats no exigeixin cap tribut mediambiental propi mentre que altres sí. El director del servei d’estudis del Consell General d’Economistes, Salvador Marín, planteja la qüestió de quin nivell de l’administració ha de crear aquests impostos en un estat descentralitzat com Espanya, assenyalant que si els impostos són creats per les comunitats i reflecteixen realment el cost contaminant, l’impacte sobre els sectors econòmics afectats podria ser elevat i la seva efectivitat mediambiental dubtosa, ja que es podria eludir el pagament fabricant des d’una altra comunitat sense l’impost.
Altres articles d’interès: Els polítics s’assessoren pels responsables del canvi climàtic
