Hi ha platges catalanes on la línia de costa recua, any rere any, entre un metre i mig i dos metres. No és una estimació alarmista: és la mitjana que recull el programa de seguiment del litoral de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per als trams més exposats de la costa. Darrere d’aquesta xifra aparentment modesta s’amaga un procés accelerat que compromet no sols la funció turística d’aquests espais, sinó també infraestructures, ecosistemes i comunitats senceres que viuen a primera línia de mar.
Per què s’esborra la sorra del litoral català
L’erosió costanera no és un fenomen nou, però el canvi climàtic l’ha intensificat de manera mesurable en les últimes dues dècades. La causa principal és la combinació de dos factors que es retroalimenten: l’augment del nivell del mar, que a la Mediterrània occidental ha crescut uns 3 mil·límetres anuals entre 2000 i 2023 segons l’altimetria satelital de Copernicus, i la reducció dràstica del sediment que arriba a la costa a través dels rius. La construcció de centenars de preses i embassaments al llarg del segle XX va tallar el subministrament natural de sorra que els cursos fluvials aportaven al litoral. El Llobregat, per exemple, transportava fa cent anys una quantitat de sediment que avui és pràcticament nul·la als trams baixos.
A aquesta doble pressió estructural s’hi afegeix l’efecte de les tempestes. Els episodis de llevant intens, com el Gloria del gener del 2020 o el Celia de novembre del 2022, provoquen pèrdues puntuals de sorra que no sempre es recuperen entre temporades. Els experts de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que estudien la dinàmica litoral han documentat que els episodis extrems deixen cicatrius cada cop més profundes i permanents al perfil de platja.
El Delta de l’Ebre i el Maresme, els punts més crítics
El Delta de l’Ebre concentra les alertes més serioses. Les puntes del Fangar i de la Banya, que funcionen com a barreres naturals per a alguns dels hàbitats de delta més valuosos del Mediterrani, perden sorra a un ritme que els geòlegs qualifiquen de crític. Alguns càlculs projecten que, sense aportació artificial de sediment ni mesures de protecció, determinats espais del delta podrien quedar submergits parcialment cap al 2050. L’any 2023, la Generalitat va aprovar un Pla d’Adaptació del Delta de l’Ebre al Canvi Climàtic amb un pressupost de 36 milions d’euros, però les organitzacions ecologistes com el Grup de Científics i Tècnics per al Futur del Delta adverteixen que els recursos continuen sent insuficients per a l’escala del problema.
Al Maresme, la situació és diferent però igualment preocupant. La construcció del port de Mataró i d’altres infraestructures portuàries al llarg del litoral ha alterat la deriva litoral, el corrent natural que transporta sorra d’un punt a un altre de la costa. Municipis com Caldes d’Estrac, Arenys de Mar o Canet de Mar han vist com les seves platges es reduïen fins a quedar-se, en alguns casos, sense franja de sorra a l’hivern. L’Ajuntament de Caldes d’Estrac va sol·licitar el 2022 una regeneració d’emergència a Costes de l’Estat, un organisme que gestiona el litoral però que sovint actua amb retard respecte a la velocitat real de l’erosió.
Dragats i regeneracions: una solució cara i provisional
La resposta tècnica més habitual fins ara ha estat la regeneració artificial de platges, és a dir, aportar sorra extreta del fons marí o de pedreres per compensar les pèrdues. Espanya és el país europeu que més diners ha invertit en aquesta pràctica en les últimes dècades: el Ministeri de Transició Ecològica ha destinat més de 1.400 milions d’euros a regeneracions al conjunt del territori des de l’any 2000. El problema és que l’efecte és temporal. La sorra abocada a una platja erosionada tendeix a desaparèixer de nou en dos o tres anys si no es resolen les causes estructurals, i cada cicle de regeneració té un impacte ambiental propi: destrueix fons de posidònia i altera comunitats bentòniques als llocs d’extracció.
Alguns municipis i grups de recerca proposen alternatives més integrades: restaurar la connectivitat sedimentària dels rius eliminant assuts obsolets, implementar estructures de retenció de sorra com els beach scrapers, o redissenyar els ports amb passadissos de sorra que permetin que la deriva litoral continuï de manera natural. El projecte europeu INTERREG PACA, en el qual participen investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), treballa precisament en metodologies d’adaptació costanera que redueixin la dependència dels dragats.
Ordenació del territori i retirada estratègica
El debat de fons, que políticament resulta incòmode, és si certs trams del litoral català han de ser objecte d’una retirada estratègica: acceptar que la línia de costa avançarà terra endins i planificar l’abandonament ordenat d’infraestructures i edificacions vulnerables en lloc de defensar-les a qualsevol preu. La Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina de la UE i la futura llei de costes que debat el Parlament europeu obren la porta a finançar processos de retirada gestionada, però a Catalunya cap administració ha formulat públicament una política en aquesta direcció.
Mentrestant, les platges continuen perdent terreny. Cada hivern de llevants intensos, cada estiu sense aportació fluvial de sediment, cada any que puja el nivell del mar una fracció de centímetre, la costa catalana es retalla una mica més. La sorra que desapareix no torna sola.
