Urgeixen sistemes de dipòsit per envasos de plàstic
A la seu de Greenpeace i a instàncies de Zero Waste Europe i l’Aliança Residu Zero, es va presentar un informe elaborat per la consultora Eunomia. Aquesta consultora, una de les preferides per la Comissió Europea en matèria d’economia circular, reciclatge i polítiques de plàstics, va analitzar la recollida separada d’ampolles de plàstic per a begudes de fins a tres litres a Espanya.
L’informe té com a objectiu aportar una anàlisi independent sobre l’índex de recollida separada d’ampolles de begudes de plàstic d’un sol ús, un segment de residus molt rellevant tant per a la legislació espanyola com per a la de la UE. Segons l’informe, només el 36% de les ampolles de plàstic de begudes de menys de tres litres posades al mercat espanyol es van recollir de manera separada el 2021, molt lluny de l’objectiu del 70% establert per al 2023 per l’article 59.1 de la Llei de Residus i Sòls Contaminats per a l’Economia Circular (Llei 7/2022). Aquesta xifra és també molt inferior al 77% fixat per al 2025 per la Directiva SUP de la Unió Europea.
L’article 44 del nou Reglament d’Envasos de la Unió Europea (EU PPWR), aprovat el passat 24 d’abril de 2024, preveu que, a tot tardar l’1 de gener de 2029, els Estats membres adoptin les mesures necessàries per garantir la recollida selectiva d’almenys el 90% anual en pes dels envasos comercialitzats per primera vegada en un any natural dins de cada Estat membre.
Aquest informe de Eunomia és rellevant des del punt de vista jurídic, ja que l’article 59.2 de la Llei 7/2022 preveu que, en cas de no complir els objectius de recollida separada fixats per al 2023 o el 2027, s’implantarà a tot el territori un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a aquests envasos de plàstic d’un sol ús en un termini de dos anys, garantint així el compliment dels objectius per al 2025 i 2029.
A més de les ampolles de plàstic, per garantir la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del SDDR, es podran incloure altres envasos i residus d’envasos.
Aquest informe és coherent amb estudis previs de les Administracions públiques, com l’Estudi sobre la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica de la implantació d’un SDDR per als envasos de begudes d’un sol ús a Catalunya, elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya l’any 2017, que concloïa que la implantació d’un sistema de dipòsit augmentaria el reciclatge d’envasos de begudes al 94,95% i pràcticament eliminaria l’abandó, passant de 1.280 a 173 tones anuals.
L’Estudi de viabilitat de la implantació d’un SDDR a Espanya, emès al setembre de 2021 per Grup Tragsa (Grup SEPI), a petició de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, també concloïa que amb la implantació del SDDR es compliria amb l’objectiu del 90% de recollida separada d’ampolles de plàstic de beguda fixat per a 2029 per l’article 9 de la Directiva (UE) 2019/904. A més, es complirien els objectius de reciclatge per a 2030 de tots els materials establerts en la Directiva (UE) 2018/852.
En el seu informe, el Grup Tragsa afirmava que “la introducció d’un SDDR no només augmentaria la quantitat recuperada de material, sinó també la puresa del recollit i, per tant, la qualitat del recuperat”. Això permetria la circularitat dels materials i el compliment del contingut mínim de RPET establert en la Directiva de plàstics d’un sol ús de la UE. La implantació d’un SDDR, amb o sense vidre, comportaria estalvis d’emissions de GEI equivalents a 0,5 milions de tones de CO₂, principalment gràcies a l’increment de reciclatge d’alumini i PET, que eviten les emissions associades a la producció primària d’aquests materials.
A més, l’informe del Grup Tragsa assenyalava que “l’incentiu econòmic en què es basa un SDDR per al retorn dels envasos comporta també una reducció dels residus d’envasos abandonats a la via pública i en espais naturals”. Aquesta és la millor mesura per combatre el littering i les escombraries disperses.
En definitiva, el SDDR es presenta com una opció eficaç per millorar i augmentar els objectius de reciclatge i valorització material dels envasos d’un sol ús, així com per combatre l’abandó de residus d’envasos i les escombraries disperses en el medi ambient. Tal com ha exposat el Tribunal de Justícia Europeu, el sistema de dipòsit d’envasos de begudes, gràcies a l’incentiu econòmic que suposa el pagament d’una suma de diners per la devolució de l’envàs buit, constitueix l’alternativa de gestió més adequada per evitar l’abandó d’envasos de begudes, principalment de plàstic, a la natura i al medi marí.
Altres articles d’interès: Espanya aposta per l’economia circular en el sector del plàstic
