El Parlament Europeu i el Consell de la UE han arribat a un acord per actualitzar les normatives relacionades amb la recollida, tractament i abocament d’aigües residuals urbanes, amb l’objectiu de protegir millor el medi ambient i la salut humana, englobant poblacions a partir de 1.000 habitants.
Les noves normes, que encara han de ser oficialment adoptades pel Consell de la UE i el plenari de l’Eurocambra, amplien el marc regulador i introdueixen elements nous. Aquestes inclouen disposicions per fer que els fabricants de medicaments per a ús humà o cosmètics assumeixin el 80% dels costos addicionals per eliminar els microcontaminants de l’aigua.
A més, s’estableix un reforç en el seguiment de diversos paràmetres de salut pública com el SARS-CoV-2 i les seves variants, així com contaminants com els microplàstics i productes químics com els PFAS, també coneguts com a “químics eterns”.
El Parlament ha destacat que també s’avaluarà la resistència als antimicrobians en aigües residuals urbanes d’aglomeracions de més de 100.000 habitants.
En línia general, s’ha acordat aplicar un tractament secundari a les aigües residuals urbanes abans de ser abocades al medi ambient, en totes les aglomeracions de 1.000 habitants equivalents o més per a l’any 2035. A més, s’estableix que per a 2039 els països de la UE hauran de garantir el tractament terciari en totes les plantes que cobreixin 150.000 habitants i, per al 2025, en les plantes que cobreixin 10.000 habitants. A partir del 2024 serà obligatori un tractament quaternari en totes les plantes, segons ha afegit l’Eurocambra.
Els estats membres hauran d’enviar els seus plans nacionals actualitzats a Brussel·les abans del 2026, segons ha precisat la Comissió Europea.
Per promoure la descarbonització del sector, s’ha acordat una progressió en l’ús d’energies renovables, començant amb un 20% el 2030 i arribant al 100% el 2030. “Necessitem avançar significativament en la gestió de l’aigua i el tractament d’aigües residuals a Europa. Aquest acord és un pas important en aquesta direcció, especialment amb noves disposicions per eliminar microcontaminants derivats de medicaments i productes de cura personal”, va declarar el negociador cap del Parlament Europeu, Nils Torvalds.
La Comissió Europea ha denunciat Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per incompliment de la legislació sobre recollida i tractament d’aigües residuals urbanes. Brussel·les reprova el país per no garantir que 29 aglomeracions disposin de sistemes de recollida d’aigües urbanes i per no millorar la infraestructura en 255 àrees urbanes.
El TJUE ja va imposar a Espanya una multa d’11 milions d’euros cada sis mesos per no depurar adequadament les aigües residuals urbanes, en diversos municipis, segons la normativa europea, el 2018.
