L’actual crisi climàtica i la pressió sobre els recursos naturals planteja un desafiament crític per als serveis bàsics, com l’aigua potable i el sanejament, que són indispensables per a la sostenibilitat urbana. La salvaguarda d’aquests serveis és crucial tant per a la salut de la població com per a la preservació del nostre entorn natural.
El passat 19 de novembre es va commemorar el Dia Mundial del Sanejament (o del vàter), amb la consigna “Accelerar el canvi”. No obstant això, encara hi ha 3.500 milions de persones al món que viuen sense accés a vàters segurs i 2.200 milions sense aigua potable. Els més afectats són els infants, que es troben en una posició particularment vulnerable davant la triple amenaça de l’aigua insalubre, el sanejament precari i la deficient higiene.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el 2015, amb l’objectiu d’eliminar la pobresa i assegurar serveis essencials a la població mundial. Per complir amb la promesa de l’ODS 6, que busca proporcionar aigua potable i sanejament segur a tothom el 2030, cal un esforç coordinat i urgent. Segons les estimacions de l’ONU, en l’àmbit global, s’ha de treballar cinc vegades més ràpidament per aconseguir les metes de sanejament, sis vegades més ràpidament en les d’aigua i tres vegades més ràpidament en les d’higiene. En molts països, aquesta acceleració ha de ser significativament superior a la mitjana global.
Amb la seva base en la disponibilitat d’aigua i la innovació representada pel sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs compartida, el sanejament emergeix com un element vital que impedeix la propagació de malalties i promou la salubritat dels entorns. Constitueix un pilar fonamental per a la salut pública i exerceix un paper crucial en la salvaguarda del medi ambient.
Aigües de Barcelona adopta noves fonts d’aigua, especialment centrades en l’aigua regenerada, provinent de plantes depuradores i sotmesa a un tractament addicional. Aquesta pràctica, reconeguda internacionalment per l’economia circular, va regenerar 50 hm³ d’aigua el 2022, equivalent al consum anual de prop d’1.250.000 persones. La regeneració minimitza la dependència de la pluja, redueix l’extracció d’aigua de fonts superficials i subterrànies, com rius i aqüífers, amb un impacte positiu en la petjada hídrica, i el cost energètic de reutilitzar l’aigua regenerada és notablement inferior al de la dessalinització.
Actualment, es du a terme el bombeig d’aigua regenerada des de l’estació de regeneració del Baix Llobregat cap aigua amunt del riu fins a Molins de Rei, amb la finalitat de reutilitzar-la com a aigua pre potable. Aquest procés implica la introducció d’aigua regenerada al riu perquè la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí la recull aigües avall i la sotmet a un tractament per convertir-la de nou en aigua potable, completant així el cicle de l’aigua.
Així, en aquest context de sequera actual, les estadístiques mostren que el 19% del recurs hídric prové d’aigua superficial (principalment rius), el 23% d’aigua subterrània (pous i aqüífers), el 33% d’aigua dessalinitzada i el 25% d’aigua regenerada. A diferència d’un any normal, on el 95% dels recursos hídrics per a la metròpolis de Barcelona estan lligats a factors climatològics, com ara l’aigua superficial i subterrània.
