En l’esperat Sant Jordi, la festivitat catalana de l’amor i la cultura, l’enfocament sostenible ha guanyat terreny. Amb una consciència cada vegada més afilada sobre l’impacte ambiental, la pregunta “Per què comprar roses catalanes per Sant Jordi és més sostenible?” ressona fortament a través del territori.
Un estudi recent revela que la rosa cultivada al Maresme, a Catalunya, emet dotze cops menys CO2 que la seva contrapartida dels Països Baixos i un 23% menys que la de Colòmbia. Aquesta dada, donada a conèixer per Inèdit, un estudi d’ecoinnovació especialitzat en descarbonització i economia circular, posa de manifest la importància de l’elecció del producte local en un esdeveniment tan emblemàtic com Sant Jordi.
Amb una realitat que s’esvaeix progressivament, amb només un productor local de roses per Sant Jordi, Catalunya enfronta un canvi significatiu. Flors Pons emergeix com l’únic defensor d’una tradició de quatre generacions de roses catalanes, després que Flors Bertran Mas abaixés les seves persianes i optés, enguany, per la distribució de roses importades. Aquesta transició no només marca la fi d’una era, sinó que també té conseqüències ambientals substancials.
Només una fracció ínfima, un 2%, de les roses per aquest Sant Jordi provenen dels Països Catalans, majoritàriament del Maresme i una part del País Valencià. La majoria arriben de països com Colòmbia, l’Equador i els Països Baixos, amb aquests últims assenyalats com els més insostenibles. Les roses holandeses, en particular, presenten una petjada de carboni que multiplica fins a 12 vegades la de les varietats locals, principalment a causa de l’energia necessària per a climatitzar els hivernacles en un clima fred.
Aquesta realitat posa de manifest la importància d’educar i conscienciar sobre les eleccions de consum, especialment en esdeveniments massius com Sant Jordi. La petjada de carboni, un indicador crucial dels impactes ambientals, emergeix com a eina clau per a la presa de decisions sostenibles. A l’hora de triar roses per a aquest Sant Jordi, doncs, el suport a la producció local emergeix com una opció no només romàntica, sinó també respectuosa amb el medi ambient.
Altres articles d’interès: S’ha acabat la falsa sostenibilitat