El Govern contempla la possible derogació de l’estat d’emergència per sequera en les properes setmanes, sempre i quan es recuperin els 100 hm3 de reserves d’aigua i les previsions meteorològiques siguin favorables.
Durant vuit mesos consecutius, les reserves dels embassaments han experimentat una tendència a la baixa, generant una crescent preocupació sobre quan es prendria la següent mesura del pla de sequera. Amb els nivells dels pantans arribant al preocupant 14%, l’atenció es centrava en el moment en què s’hauria de decretar l’emergència 2. No obstant això, després del punt d’inflexió experimentat arran de l’episodi de pluges fa dues setmanes, s’ha començat a considerar seriosament la possibilitat de posar fi a l’emergència. Ara, es planteja la qüestió sobre les condicions necessàries per fer-ho realitat.
En alguns escenaris del pla de sequera, els llindars d’entrada i sortida no coincideixen. Això és particularment evident en situacions d’excepcionalitat: l’estat d’emergència s’estableix quan el sistema Ter Llobregat disminueix per sota dels 145 hm3, però per a suspendre’l, les reserves han de superar els 165 hm3.
En el cas de l’emergència, al contrari, el llindar roman constant: 100 hm3. Aquest dimarts, les reserves dels embassaments han superat els 99 hm3 i tot indica que en poques hores -amb les precipitacions persistents- es tocarà un nivell que no s’ha assolit des del 30 de gener.
Tant des de l’Agència Catalana de l’Aigua com des del Departament d’Acció Climàtica s’afirma que la resolució per posar fi a l’emergència recau en el comitè interdepartamental de sequera. Aquest òrgan analitza l’evolució de les reserves, les previsions meteorològiques i els usos planificats de l’aigua. En aquest sentit, les necessitats dels regants a la primavera difereixen significativament de les de la tardor, quan la demanda del sector primari disminueix.
El pla de sequera no estipula cap condició específica per a la finalització de l’emergència. Així doncs, serà el Govern qui prendrà la decisió en les pròximes setmanes si les precipitacions continuen i les previsions meteorològiques són favorables, tal com ha confirmat el conseller David Mascort.
El principal objectiu és evitar sortir de l’emergència per a haver de reinstaurar-la en poc temps a causa del descens de les reserves per sota dels 100 hm3. En aquest sentit, des del Departament d’Acció Climàtica es subratlla la necessitat de mantenir-se més a prop del llindar d’excepcionalitat (145 hm3).
El document del pla especial especifica en l’apartat 3.7 que si els embassaments es mantenen per sobre dels 100 hm3 durant quatre mesos consecutius, s’haurà de posar fi a l’emergència. Fonts del departament aclareixen a Nació que, no obstant això, la decisió final correspon al consell d’administració de l’ACA, ja que tampoc tindria sentit sortir de l’emergència si les reserves continuen molt a prop del llindar.
Gràcies a l’episodi de pluja i neu del 8 i 9 de març, així com a les precipitacions dels darrers dies i, especialment, al desglaç de la neu acumulada al Pirineu Oriental, s’ha produït una recuperació lenta però constant dels nivells dels embassaments. En aquest sentit, hem passat d’un mínim històric del 14,34% a l’actual 15,68%. Pel que fa al sistema Ter-Llobregat, aquest dimarts s’ha situat en 99,08 hm3, quan el 7 de març havia caigut fins als 90,7 hm3. Així doncs, tot indica que en les properes hores es superarà el llindar dels 100 hm3 establert per a l’escenari d’emergència, i es recuperaran els nivells de reserves d’aigua d’abans de fa dos mesos.
Altres articles d’interès: Dia Mundial del Clima 2024
