Les platges metropolitanes han experimentat una pèrdua significativa d’amplada, oscil·lant entre 20 i 40 metres, en tan sols un mes, segons l’informe mensual de seguiment de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). Aquesta dràstica reducció de superfície s’ha vist acompanyada d’una disminució de volum, amb la majoria de les àrees afectades patint la pèrdua de sorra i la formació d’un talús de 2 a 3 metres d’alçària.
Les conseqüències més greus s’han registrat a les platges de les Barques de Montgat i la Nova Mar Bella de Barcelona, marcant les afectacions més importants dels últims trenta anys. A Montgat, les repercussions es remunten a la construcció de l’espigó el 1980, mentre que a la Nova Mar Bella, es relacionen amb la creació de la platja el 1992.
Els temporals successius Aline, Bernard, Ciaran i Domingos han configurat atípicament el litoral metropolità, amb vents de garbí (sud-oest) i onatge d’altura fins a 4,5 metres. Aquesta situació ha afectat principalment la banda de ponent de moltes platges, la més exposada als vents dominants, mentre que algunes platges han vist un increment d’amplada a la banda de llevant a causa de la sobre acumulació de sorra derivada dels vents del sud-oest, a sobrevent d’alguns espigons.
L’informe, basat en mesures d’amplada de platges realitzades amb GPS a mitjan octubre i entre el 6 i el 15 de novembre, destaca l’augment de la freqüència dels temporals i la fragilitat de les platges, que fan que aquests espais naturals siguin més vulnerables a fluctuacions sobtades d’amplada.
Malgrat l’esperança de regeneració natural mitjançant la dinàmica del fons marí del litoral català, que transporta sediments des de les desembocadures dels rius amb flux de nord-est a sud-oest, la situació extrema de sequera redueix l’aportació natural de sediments al mar. La disminució dels cabals dels rius Llobregat, Besòs i Tordera, principals proveïdors de sediments al litoral metropolità, exacerbada per la presència d’infraestructures litorals que intercepten els sediments, complica la situació.
Dani Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB, alerta sobre la possible recuperació més lenta del pendent i l’amplada de les platges, atribuint-ho als canvis sobtats derivats del canvi climàtic, que dificulten la previsió i la planificació d’intervencions a les platges.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continua avançant en la implementació d’un ambiciós pla d’estabilització per a les platges metropolitanes. Des de l’any 2017, l’AMB ha dut a terme diversos estudis previs destinats a comprendre a fons la dinàmica i el funcionament del litoral metropolità. Aquest cúmul de coneixement no només serveix com a base fonamental per al desenvolupament del pla de resiliència actual, sinó que també és una font crucial d’informació per als projectes que actualment es discuteixen al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).
