Els senyals d’alerta es troben encesos des de fa mesos, però ara la situació ha assolit una fase crítica. Avui, el Govern ha declarat l’estat de preemergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, el qual proveeix d’aigua tot el territori situat per sota dels embassaments de les conques hidrogràfiques d’aquests dos rius. Això implica l’àrea metropolitana de Barcelona, una extensa part de la Catalunya Central i una considerable porció de les comarques gironines, on resideix la major part de la població del país.
Aquesta mesura s’inscriu en una fase intermèdia, que en realitat no està contemplada en el pla especial de sequera (PES) que està en vigor des del 2020. Aquesta situació excepcional, que ha perdurat vuit mesos, evolucionarà cap a l’emergència, la qual es declara quan els embassaments baixen del 16%. Es preveu que aquesta situació es materialitzi durant la segona quinzena de desembre. Fins ahir, els embassaments de les conques internes ja contenien menys de 130 hm³, amb un marge mínim, representant un 18,5% de la seva capacitat total. Es destaca especialment que els embassaments del sistema Ter-Llobregat ja han disminuït fins als 118 hm³.
A causa de la persistència de la baixada dels nivells, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decidit no esperar més i ha anunciat una sèrie de mesures temporals. Aquestes tenen com a objectiu conscienciar la població i preparar la transició cap a la fase d’emergència, una situació que es presenta com inevitable, tenint en compte les escasses expectatives d’un episodi generós de pluja en els mesos vinents. De fet, cap esperança es manté fins a l’abril o maig de 2024.
Samuel Reyes, director de l’ACA, va explicar aquesta setmana que “l’emergència és imminent i hem de fer aquesta transició”. Destacant la importància del canvi de l’excepcionalitat a l’emergència, on les restriccions seran més severes, va subratllar la necessitat d’aquest pas comunicatiu perquè la ciutadania prengui consciència de la gravetat de la situació. Reyes va reconèixer que fins ara els habitants d’aquest territori han percebut poc les restriccions que ja s’hi han implementat. Durant el període de reemergència, que es preveu que duri aproximadament “un mes o mes i mig”, es buscarà adaptar-se progressivament amb mesures temporals que minimitzin l’impacte econòmic i alhora permetin reduir els consums a l’àmbit urbà. Tot això amb l’objectiu de garantir l’abastiment domiciliari, basant-se en els nivells de reserves disponibles.
Les mesures adoptades no es desvien gaire de les establertes pel Pla Especial de Sequera (PES). D’acord amb aquest pla, l’estat d’emergència, que ja s’aplica a 34 municipis de la conca de la Muga, Riudecanyes, Duesaigües i Vallirana, posa l’èmfasi en garantir l’aigua potable. Això implica la prohibició total de l’ús d’aigua per a reg públic i privat, tan agrícola (excepte per a la supervivència dels fruiters) com per a jardins i zones verdes. També es prohibeix rentar vehicles fora d’establiments específics, es redueix l’ús industrial en un 25%, i es minimitza l’ús recreatiu, incloent-hi la prohibició d’omplir piscines amb aigua dolça.
Aquest any, el govern ha destinat +100M € per potenciar fonts alternatives d’aigua: 40 M € en infraestructures en zones altes (dipòsits i plantes), 50 M € en millora de la xarxa en zones baixes, amb especial enfocament en la digitalització per augmentar l’eficiència, i 10M € per la recerca de nous pous. Molts municipis, fins ara, depenien al 100% de l’aigua dels embassaments, sense aprofitar les reserves subterrànies disponibles, segons Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A aquests esforços s’afegeixen 1,2 M € per finançar cisternes i projectes d’emergència.
Aquesta setmana, Aigües de Barcelona, proveïdora de la regió metropolitana, va informar que, en situació normal, el 95% de l’aigua consumida prové de fonts climàtiques, com embassaments o aigües subterrànies. No obstant això, en la present extrema sequera, aquesta xifra ha baixat al 42%, amb la resta provenint de dessalinització i regeneració. Amb un consum domèstic mitjà actual de 105 litres per persona i dia, comparat amb els 117 litres de Catalunya i 131 litres en l’àmbit estatal, Aigües de Barcelona ha reduït el consum de 230 hm³ l’any 2007 als 190 hm³ del 2022. Des de l’última sequera, això significa un estalvi de més de 600 hm³, equivalent a gairebé quatre embassaments de Sau.
