La malaltia apareix quan existeix un desequilibri en els elements que conformen el nostre cos físic. Aquests elements són l’aigua, a terra, el foc, la fusta i el metall. Cada element té la seva correspondència en òrgans interns, així doncs parlem d’un desequilibri en l’energia del ronyó, la melsa, el cor, el fetge o el pulmó.
Quan la Medicina Oriental parla d’òrgans, no tan sols es refereix a la forma física, sinó a la seva funcionalitat dins el cos. Per exemple, l’aigua pertany al ronyó i s’encarrega del transport dels líquids i la nutrició dels ossos i l’emoció que el debilita és la por. La terra pertany a la melsa, que s’encarrega de la transformació dels nutrients i la qualitat de la sang, la preocupació és l’emoció que el debilita. El foc està relacionat amb el cor, el qual s’encarrega de la circulació de la sang i la sensibilitat emocional, en aquest cas, una alegria excessiva també pot afectar. La fusta està vinculada amb el fetge, s’encarrega de la flexibilitat i dels tendons i es debilita per la frustració. Finalment, el metall té un vincle amb el pulmó, el qual s’encarrega de la respiració i les al·lèrgies, l’emoció que l’afecta negativament és la tristesa.
Tornant a la pregunta que ens ocupa intentaré resumir els fonaments diagnòstics de la Medicina Oriental. El diagnòstic, en Medicina Oriental es realitza mitjançant la pressa del pols i l’observació de la llengua, a més de l’anamnesi (o entrevista amb el pacient).
En la llengua veiem l’estat dels Zang-fu, és a dir, els cinc òrgans: pulmó, melsa, cor, fetge i ronyó. L’estat de cada òrgan es reflecteix en una zona concreta de la llengua. Els laterals són el fetge; la punta de la llengua pertany al cor, on es mostra el que s’anomena Shen o Esperit (forssa vital); la melsa es mostra a la meitat de la llengua, i quan es troba en desequilibri apareix una ratlla vertical en forma d’esquerda indicant-nos que aquesta persona té buit de melsa i que probablement la seva energia deficient li provoca un excés de pensaments, fatiga i cansament; en canvi, si és el fetge el que està alterat, notarem les vores de la llengua inflades, vermelles o amb petèquies (petites marques vermelles), indicant que una persona és o es troba en un estat irritable, amb canvis d’humor i amb probables cefalees.
El pols és molt més complex que la llengua. Quan el metge de medicina oriental agafa el canell del pacient es comparen dotze posicions, sis a cada braç i cadascuna d’elles representa l’energia dels dotze meridians, o dotze òrgans interns. En cada posició es percep la força, la velocitat i, fins i tot, la textura de cada òrgan. La seva correcta lectura precisa d’una alta dosi d’experiència, paciència i intuïció, però una correcta lectura de pols ens dóna un diagnòstic complet de la malaltia del pacient.
La malaltia apareix quan hi ha un desequilibri emocional o físic. Quan una emoció es molt freqüent en el temps i es torna negativa, aquesta afecta cada òrgan i, d’aquesta manera, es presenten les patologies associades a cada tipus d’energia.
Les emocions són bones quan sabem transformar-les en positiu per tal que suposin un creixement i ens convidin a superar-nos. Al contrari, si ens identifiquem massa amb les emocions, com per exemple quan diem: “sóc una persona trista”, en lloc de dir “ara estic passant per un moment de tristor”, aquesta identificació ens limitarà i no ens permetrà canviar ni millorar. I és en aquest punt on apareix la malaltia.
