Les pluges rebaixen al mínim el perill d’incendi
La pitjor època de l’any arrenca amb una “situació extraordinàriament positiva”, però la gran concentració d’arbres morts preocupa a mitjà termini.
Els tècnics del Servei de Prevenció d’Incendis es freguen els ulls quan elaboren els mapes de perill. “No sembla que estiguem al juliol”, confessen. I és que la tradicional pitjor època de l’any arrenca amb una “situació extraordinàriament positiva”. Els Bombers també han tingut un inici de temporada tranquil gràcies a unes pluges que, no només han hidratat una vegetació que estava molt castigada per la sequera, sinó que han omplert els embassaments, claus per a l’actuació dels mitjans aeris.
Molt millor que qualsevol previsió
El febrer passat el Departament d’Acció Climàtica feia un crit d’alerta. La sequera havia provocat el col·lapse de boscos sencers i es pronosticava la “pitjor campanya d’incendis dels darrers 30 anys”. Anna Sanitjas, director general de Boscos, assenyalava aleshores que mai s’havia detectat la vegetació tan seca en aquella època de l’any.
Des d’aleshores, la situació ha canviat com un mitjó. “Estem molt millor que qualsevol de les previsions”, admet David Montserrat, tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis d’Acció Climàtica. En aquest sentit, els episodis de precipitacions s’han succeït des d’inicis de març, amb pluja que ha afectat amb menor o major mesura el conjunt del país.
Inicialment, la pluja va beneficiar el Pirineu i el nord-est, però tal com destaca Xavier Castellarnau, sotsinspector del GRAF dels Bombers de la Generalitat, en les darreres setmanes ha beneficiat zones on encara la sequera es feia notar com l’interior del Camp de Tarragona. De fet, el juny ha estat especialment plujós, segons el balanç del Servei Meteorològic, a tot el litoral i prelitoral -excepte l’Empordà- i a bona part de les Terres de l’Ebre.
Perill mínim a inicis de juliol
El juliol va començar amb una jornada passada per aigua, tant de matinada com a la tarda. “Va ser una situació extraordinària”, admet el tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis. Dimarts passat, en canvi, el perill ja ha passat a ser moderat en algunes zones de l’Empordà, de Ponent i de les Terres de l’Ebre, així com alt en punts molt concrets de l’extrem nord-oest de la Terra Alta. “No hi cap zona del país amb un perill més elevat que ens preocupi, però sí que és cert que hi ha algunes bosses on la pluja ha estat més escassa que cal controlar”, apunta el sotinspector del GRAF.
Tradicionalment, el juliol és el pitjor moment de la temporada, ja que la insolació és màxima i els dies encara són molt llargs. Tanmateix, tot apunta que enguany no serà així. “Hem tingut unes setmanes molt tranquil·les”, admet Castellarnau. “El coixí de precipitacions ens ha anat extraordinàriament bé, però a més no estem patint les temperatures tan extremes dels dos darrers estius”, conclou Montserrat.
Preocupació a llarg termini per la fusta morta
Les previsions meteorològiques a curt termini continuen sent favorables: temperatures per sota la mitjana i més precipitacions al cap de setmana. Tanmateix, tard o d’hora això canviarà. “L’estiu no fallarà i acabarà arribant”, anticipa el tècnic del Servei de Prevenció.
Quan això passi, caldrà veure quin paper té la fusta morta que s’acumula als boscos catalans. El decaïment afecta unes 66.000 hectàrees -rècord d’ençà que hi ha registres-. “El salt de l’actual paisatge verd a un més propi de l’estiu serà molt ràpid perquè els boscos estan tocats”, adverteix David Montserrat. Ara bé, admet que és molt difícil avaluar com es comportarà, ja que hi ha moltes incerteses.
L’augment dels embassaments facilita la tasca dels Bombers
La pitjor sequera dels dos darrers segles suposava un doble repte pels Bombers de la Generalitat i la resta de cossos implicats en la campanya forestal: una vegetació molt afectada i uns embassaments al mínim de capacitat. De fet, a finals de febrer, al conjunt de les conques internes només hi havia operatiu el de Sant Ponç, així com l’estany de Banyoles.
Altres articles d’interès: La contaminació de l’aire: Segon major risc de mort al món
