A la medicina oriental, les malalties, a part de ser motivades per una causa física també tenen un component emocional que les desencadena o que provoca que els pacients no millorin a la velocitat que desitjaríem. El tan habitual mal d’esquena tampoc és una excepció.
L’esquena és un reflex energètic dels nostres òrgans interns. L’explicació en medicina al·lopàtica la trobem en els dermatomes o en el sistema nerviós parasimpàtic, on la innervació que governa el funcionament dels òrgans surt de cadascuna de les vèrtebres de l’esquena.
Així doncs, a la part alta de l’esquena l’emoció que ens afecta és la tristesa. La seva relació amb el pulmó fa que tinguem la sensació de carregar un gran pes a sobre nostre. Davant d’aquest mal, la solució és diluir la pena; plorar es converteix en el remei més simple perquè permet obrir el pit i omplir-lo de vida.
La zona dorsal té una relació directa amb la preocupació. Les angoixes van directament a la melsa, i aquesta ens fa sentir una opressió a la meitat de l’esquena. La millor solució és intentar prendre decisions i meditar. També convé eliminar el menjar fred i els làctics.
Just per sobre de la cintura, a l’alçada de les últimes dorsals, trobem la zona que es comunica amb el fetge. En aquest cas l’emoció que el debilita és la ira. La paciència i tolerància, juntament amb l’activitat física, són els hàbits que permeten evitar les contractures que produeixen dolor en aquesta zona.
L’última emoció que ens afecta a la zona lumbar és la por. Aquesta emoció debilita l’energia del ronyó i fa que les lumbàlgies i les ciàtiques siguin més agressives i difícils de marxar. El remei és atrevir-se i confiar. També és recomanable aplicar calor sobre la zona amb una estoreta elèctrica o una bossa d’aigua calenta per tal de millorar la circulació i facilitar la desinflamació. Per enfortir l’energia del ronyó i dels ossos, cal incrementar la ingesta de sopes i cremes calentes. Les llegums també ajuden a tonificar-lo i, per tant alliberar el mal d’esquena lumbar.