Segons un nou informe, les centrals nuclears espanyoles acumulen 164 successos en els cinc anys transcorreguts des de l’acord de tancament. Els dos últims anys són els que acumulen més problemes, sobretot en els reactors d’Ascó. Davant els últims moviments del lobby nuclear, el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) torna a reclamar el tancament de les centrals nuclears. El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) recorda que l’envelliment de les centrals nuclears es fa cada dia més costós i eleva el risc.
L’informe Incidents i successos en les centrals nuclears espanyoles, 2019-2023 mostra fallades de funcionament i errors de manteniment que les centrals nuclears han notificat al Consell de Seguretat Nuclear, sumen 164 successos en cinc anys, una mitjana d’un cada 11 dies. Ascó II és la central amb més incidències (33), seguida d’Ascó I (30), Cofrents (28) i Vandellós II (26). La majoria s’han qualificat com INES-0, però deu fallades es van considerar de major gravetat i es van qualificar de nivell INES-1. La central de Vandellós II destaca amb quatre INES-1, seguida de Trillo amb tres. Com a referència, l’incendi de Vandellós I en 1989, l’accident més greu en l’Estat espanyol, es va considerar INES-3.
Habitualment les fallades que més preocupen l’opinió pública són els que obliguen parar a la central. En aquests cinc anys, 37 successos van impedir la producció elèctrica del reactor durant períodes que van arribar a durar dies. Ascó I és, amb gran diferència, la que ha hagut de parar més vegades de mode inesperat. També és la central, juntament amb Vandellós II, amb més problemes del sistema de refrigeració de components nuclears, la refrigeració dels sistemes de seguretat del nucli.
Vandellós II és també la central amb més successos relacionats amb la connexió a la xarxa elèctrica general, bé per problemes al parc elèctric o per inestabilitat de la xarxa exterior, degudes a oscil·lacions de la xarxa o a tempestes. D’altra banda, són molt freqüents les fallades relacionades amb l’equipament de sensors a Ascó I i II i Cofrents. Es tracta d’instrumentació per a controlar l’operació de la central, també els problemes amb vàlvules dels sistemes auxiliars de refrigeració del reactor o de sistemes d’expulsió de gasos.
Existeix així mateix un alt nombre d’incompliments de les Especificacions Tècniques de Funcionament (ETF), els documents que estableixen tota una sèrie de proves i restriccions de funcionament per a evitar que es pugui funcionar si els sistemes de seguretat no estan plenament disponibles. No obstant això, no sempre es compleixen en les centrals ni el CSN és sempre l’inflexible que hauria de ser en aquest tema.
De complir-se amb el calendari de tancament pactat per les elèctriques i el govern, encara queden 11 anys de conviure amb el risc de les centrals nuclears. La revisió d’incidents i fallades mostra que, mentre segueixin en funcionament, no pot relaxar-se la vigilància i l’atenció pública sobre elles pel risc que suposen. L’envelliment de les centrals nuclears que superen els 40 anys ha provocat la deterioració de nombrosos sistemes i incrementat el risc. La inflexibilitat d’aquestes energies, l’extracció de l’urani, els enormes costos i la perillositat dels seus residus radioactius la fan incompatible amb la descarbonització de l’economia.
Quant a aquests residus, el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), del qual forma part Ecologistes en Acció, torna a assenyalar l’insuficient d’un pla de gestió que deixa per a més enllà de 2070 un emmagatzematge definitiu. Mentrestant, es continuaran acumulant els residus d’alta activitat radioactiva a l’entorn de les centrals nuclears. Així, enfront dels intents de la indústria nuclear de continuar mantenint la seva activitat, i cosa que és més important, evitar pagar per la gestió dels residus nuclears que han generat, el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) continua exigint el tancament d’aquestes centrals, que s’acceleri el desenvolupament d’una solució definitiva en un emplaçament viable i que siguin les empreses propietàries, i no la ciutadania, els qui assumeixin els costos.
Altres articles d’interès: UE Ambiciosa: Reducció del 90% d’emissions per al 2040
