L’augment del turisme de masses amenaça els espais naturals a Espanya
Els espais naturals d’Espanya s’han convertit en destinacions turístiques molt populars, però la massificació de visitants està provocant la degradació d’aquests entorns. La pressió sobre els parcs naturals, boscos, rius i platges ha portat a la introducció de noves restriccions i regulacions per part de les autoritats locals per tal de protegir el patrimoni natural i garantir la sostenibilitat dels ecosistemes.
Un fenomen a l’alça
Visitar la natura està de moda, però la massificació té efectes negatius. Els cicles biològics de la flora i la fauna es veuen alterats, el sòl es compacta per les trepitjades de milers de persones diàries, i la degradació dels espais es precipita. Aquest problema es concentra especialment en èpoques de l’any com l’estiu, la tardor o períodes de vacances, com Setmana Santa.
L’augment descontrolat de visitants ha provocat que espais naturals emblemàtics com el Castañar d’El Tiemblo, a la Vall de les Iruelas (Àvila), hagin entrat a la llista vermella de Patrimoni en Perill de l’organització Hispània Nostra. La degradació d’aquest bosc mil·lenari es deu a la massificació, amb fins a 1.200 visitants diaris els caps de setmana de tardor, malgrat les restriccions que prohibeixen certes activitats, com recollir castanyes.
Xarxes socials i la popularitat desmesurada
Les xarxes socials han jugat un paper clau en la massificació dels espais naturals. Els influencers de viatges promouen aquestes destinacions amb fotos espectaculars en platges, gorgs i muntanyes, sense tenir en compte els impactes mediambientals. Un exemple d’això és la platja d’As Catedrais a Lugo, on només es permeten 4.800 visitants al dia, però la majoria dels turistes desconeixen aquesta limitació i es concentren en horaris de marea baixa per fer-se fotos en els arcs de pedra.
Altres llocs com el banc de Loiba, a la Corunya, s’han popularitzat tant que han necessitat seguretat privada per gestionar les cues de visitants que volen fer-se una foto. En ambdós casos, l’afluència massiva està deteriorant els entorns naturals.
Canvi en el perfil dels visitants: de l’ecoturista al turista de masses
El perfil del visitant també ha canviat, especialment després de les restriccions de mobilitat per la pandèmia de COVID-19. El nou turista sovint no és conscient que visita espais protegits i desconeix les normes de conservació. L’augment de viatges amb caravanes i furgonetes ha descontrolat les zones d’aparcament en llocs com el Parc Natural del Delta de l’Ebre, on la massificació ha provocat un impacte negatiu en els ecosistemes dunars i ha limitat l’accés a altres usuaris.
Regulacions per protegir els espais naturals
Davant aquest panorama, els gestors d’espais naturals han començat a implementar mesures per reduir la pressió turística, com els sistemes de reserva prèvia d’entrades i les regulacions d’accés. A llocs com els Llacs de Covadonga, als Pics d’Europa, només s’hi pot accedir amb transport públic i reserva prèvia, mentre que a l’illot de San Juan de Gaztelugatxe, al País Basc, es va implementar un pla d’accés restringit després de convertir-se en un lloc de moda per ser un escenari de la sèrie *Joc de Trons*.
Aquestes mesures, quan van acompanyades de programes d’informació i educació ambiental, tendeixen a ser més eficaces, ja que fomenten el respecte i la cura dels espais visitats per part dels turistes.
Com garantir el futur dels espais naturals?
L’auge del turisme de masses en els espais naturals planteja un dilema entre la conservació del patrimoni i els drets dels ciutadans a gaudir-ne. Per aconseguir un equilibri, calen plans de gestió que limitin la capacitat de càrrega, millorin la senyalització i regulin el transport i l’accés a aquests espais. La col·laboració entre les administracions ambiental i turística és essencial per gestionar millor aquests fluxos de visitants i evitar que aquests espais acabin morint d’èxit.
En definitiva, la conservació dels espais naturals depèn de la capacitat de trobar un model turístic sostenible que respecti el patrimoni natural i, alhora, permeti gaudir de la natura a les futures generacions.
Altres articles d’interès: L’impacte ecològic del despoblament rural
