Catalunya porta 40 mesos rebent menys pluges de les que li correspondria. Des del novembre passat ha plogut la meitat de l’habitual en aquestes dates i això només ha fet que començar.
Avui, les reserves d’aigua en les conques internes i els embassaments de Catalunya ronden el 15% de la seva capacitat. Una xifra alarmant, tenint en compte que les previsions de precipitació no són optimistes d’aquí a l’estiu.
El passat 1 de febrer la Generalitat va declarar l’emergència per sequera, que comporta importants restriccions al consum i actuacions destinades a l’obtenció de l’aigua que no prové de la pluja: l’explotació d’aqüífers, la regeneració d’aigua (procedent de les plantes depuradores per a ús industrials o agrícoles, per exemple) i la dessalinització.
Si bé les sequeres són un fenomen cíclic, a Catalunya no s’havia experimentat una situació d’aquesta magnitud des que hi ha registres.En l’àmbit mediterrani les pluges solen concentrar-se entorn de grans episodis: molta precipitació en pocs dies.
No obstant això, l’últim ‘gran diluvi’ de Catalunya es remunta a la borrasca Gloria (gener de 2020). “Ja han passat quatre anys sense un episodi –ni per remei– d’aquesta magnitud”, reconeix Rafael Pascual, delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a Catalunya.
A escala peninsular, els últims anys han estat caracteritzats per l’absència de vents humits de llevant, que bufen des de la mar Mediterrània. En el seu lloc, ha arribat aire de l’Atlàntic per ponent, la qual cosa ha deixat un repartiment d’aigua desigual: més aigua en el nord i centre de la Península i escassetat en l’est i el sud.
“En totes les conques del nord: Galícia, Cantàbria, País Basc, fins i tot el centre peninsular, està plovent més que en la costa mediterrània. Si tinguéssim més freqüència de llevants seria al revés, tindríem la façana mediterrània ben remullada i el centre i l’oest peninsular molt més sec. Les situacions que afavoreixen les precipitacions en una zona deixen l’aire sec en l’altra”, explica Pascual.
Les causes d’aquesta cridanera absència de vents de llevant són objecte de debat científic. En qualsevol cas, altres factors que també semblen haver contribuït a la disminució de les pluges en el litoral mediterrani són l’expansió de l’anticicló de les Açores i el canvi climàtic.
Encara que les sequeres no són eternes, el canvi climàtic podria agreujar severament aquests fenòmens naturals. “S’apunta al fet que podria causar un descens de la precipitació mitjana anual en l’àmbit mediterrani. Per la qual cosa seria recomanable contemplar una menor disponibilitat de pluges per a les següents dècades”, adverteix Pascual.
Dins de Catalunya, la sequera està afectant sobretot les províncies de Barcelona i Girona i, en menor mesura, a Lleida i Tarragona. No obstant això, darrere de les estadístiques generals i que els embassaments de Catalunya estiguin al 15% de la seva capacitat, s’amaguen situacions límit.
A Barcelona, el pantà de Sau –conegut per la seva icònica església que emergeix en períodes de sequera– està al 3,23% i ja s’assembla més a un riu que a un embassament. La disminució del seu nivell s’ha accelerat per la transferència de cabal cap al de Susqueda, on les seves condicions afavoreixen una millor qualitat de l’aigua.
Per part seva, l’embassament de Riudecanyes (Tarragona), vital per a molts agricultors, es troba al 2,69% de la seva capacitat.
“Malgrat l’activació de recursos addicionals, com la dessalinització, la regeneració i els pous de sequera [perforacions profundes per a accedir als aqüífers en temps de carestia], que han aportat l’equivalent a dos embassaments de Sau plens, al costat d’inversions superiors als 100 milions d’euros en dos anys per a incrementar la disponibilitat d’aigua, les pluges no han estat favorables durant 40 mesos. Això ha provocat el descens lent però continuat dels embassaments”, explica Verònica Pérez, portaveu de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un organisme que ha mostrat la pitjor i més incompetent cara de l’administració autonomica catalana.
Altres articles d’interès: Declaració d’emergència per sequera a 202 municipis de Catalunya
