Conferència de la Dècada de l’Oceà a Barcelona amb greenwashing per a la Copa Amèrica de vela a la ciutat.
S’inicia la Conferència de la Dècada de l’Oceà a Barcelona i les organitzacions de la plataforma No a la Copa Amèrica, lamenten que no s’hagi convocat a grups locals, minoritaris ni activistes de base. La trobada tampoc ofereix espai a perspectives crítiques centrades en el decreixement de totes les indústries que impacten el medi marí, una mirada fonamental per al futur de mars i terres. La Conferència de la Dècada de l’Oceà a Barcelona suposa una gran oportunitat per a la rentada verda / greenwashing de la seva entitat organitzadora, la Fundació Barcelona Capital Nàutica, la principal promotora i beneficiària de la celebració de la Copa Amèrica de vela a Barcelona.
Nacions Unides sota el lema «Proporcionar la ciència que necessitem per a l’oceà que volem». Aquesta trobada pretén desenvolupar oportunitats per a la presentació de solucions científiques innovadores i transformadores, així com generar diàleg en tota la interfície ciència-política-societat per a la promoció de la sostenibilitat marina.
La plataforma No a la Copa Amèrica lamenta que pràcticament no hi hagi representació de grups locals minoritaris ni de l’activisme de base en la conferència. Tampoc s’ofereix espai a perspectives crítiques i dissidents amb els plantejaments dominants de la nova economia blava, que continua centrant-se en el creixement sostenible, un concepte considerat un oxímoron per les organitzacions.
Aquest creixement sostenible té fortes implicacions. D’una banda, el creixement exponencial de la indústria del turisme —com els creuers o el creixement urbanístic litoral—, així com el transport marítim de mercaderies i de persones en les últimes dècades, degrada de manera crònica costes i mars en el Mediterrani i a tot el món. Els iots i velers que fondegen sobre les prades de Posidònia oceànica i altres plantes marines continuen contribuint al declivi d’aquests ecosistemes, que són uns dels majors embornals de CO₂ del planeta.
Així mateix, el transport marítim augmenta el soroll submarí i produeix col·lisions amb espècies en molts casos protegides, com els cetacis. La contaminació per abocaments a causa de la deficient capacitat de les depuradores, no condicionades per a l’augment demogràfic de l’època estival, és molt habitual en tot el litoral de l’Estat espanyol.
Plataforma No a la Copa Amèrica
Els impactes d’aquestes activitats marítimes també generen problemes socials com la centrificació de les ciutats, la precarització de les condicions laborals i la mala qualitat de l’aire que impacta en la salut humana. És el cas de Barcelona, on l’arribada massiva de creuers l’ha convertit en la ciutat en la més contaminada per la seva activitat en tota Europa. Una indústria que utilitza les banderes de conveniència per a practicar l’evasió fiscal i rebaixar els drets de les persones treballadores.
La contribució del sector naval a la turistificación de la ciutat genera a més l’expulsió dels seus habitants, eliminant els comerços locals i massificant espais fins a nivells insospitats. Tant la indústria dels creuers com la celebració de macroesdeveniments esportius com la Copa Amèrica de vela, són activitats que impliquen greus impactes socials i ambientals, i que a més no compten amb un suport generalitzat per part de la ciutadania de Barcelona. Així ho demostren les enquestes (més del 50% de la ciutadania vol limitar aquest sector) i el sorgiment de moviments socials en oposició com a Stop Creuers o No a la Copa Amèrica.
Les organitzacions socials i ecologistes recalquen que el context de canvi climàtic, sequera i pèrdua de biodiversitat actual és palpable, mentre en les cimeres internacionals els termes com blue growth (creixement blau) o blue economy (economia blava) resulten “il·lusoris i difusos” i continuen estant en el centre de les discussions.
Irma Samayoa, portaveu de la plataforma No a la Copa Amèrica ha declarat: “Desafortunadament, la celebració de la Conferència de la Dècada de l’Oceà reforça l’ús interessat de la sostenibilitat marina per a la rentada verda d’un model de ciutat injust i insostenible basat en l’ús del públic per a benefici privat, l’especulació immobiliària, el turisme massiu i el consumisme desmesurat. De fet, la Fundació Barcelona Capital Nàutica, entitat organitzadora de la Conferència, és també la principal promotora de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, un esdeveniment elitista, sense cultura esportiva a la ciutat, que no compta amb cap estudi d’impacte mig-ambiental i per a la qual ha aconseguit transferències milionàries des de les arques públiques”.
Per tot això, No a la Copa Amèrica reclama avançar cap a un nou paradigma de relació amb els oceans, el decreixement blau. Aquest ha d’estar basat a reduir dràsticament l’impacte humà sobre el medi marí, respectant la vida silvestre i els processos ecològics, base del funcionament dels ecosistemes, la regulació climàtica i, en última instància, el benestar humà.
Segons Cecilia del Castell Moro “les indústries marítimes, costaneres i, per descomptat, la turística, han de canviar de rumb per a decréixer i posar la conservació de la vida marina i dels pobles en el centre. El futur dels oceans està lligat al futur de la humanitat. Sense decreixement blau no hi ha futur”.
Aquest decreixement blau s’entén dins d’un marc d’actuació global proposat per les organitzacions ecologistes:
Una reducció dràstica de l’impacte de la pesca a nivell mundial, reconeixent el dret prioritari de les poblacions locals i indígenes.
Una estratègia mundial de reducció de les càrregues de tots els contaminants marins, tant físics (plàstics principalment) com a químics (residus urbans, abocaments de la indústria química, etc.)
Una regulació mundial que minimitzi els impactes de la navegació sobre les espècies i els ecosistemes: sorolls, fondeig d’embarcacions recreatives.
Un acord internacional per a la protecció de les costes, establint una protecció legal bàsica dels ecosistemes costaners, que eviti la seva urbanització i degradació, i la prioritat de drets de les poblacions locals sobre els turistes o visitants.
El compliment dels acords internacionals en matèria de protecció del 30% de la superfície de les mars i del 10% de protecció estricta, així com la restauració a gran escala de zones degradades.
L’aposta pel decreixement turístic alhora que es potencien economies alternatives que garanteixin un treball digne i siguin respectuoses amb les comunitats locals.
Altres articles d’interès: Catalunya crea el primer mapa detallat del seu fons marí
