L’any passat, els preus dels panells solars van arribar a desplomar-se fins menys de 0,12 euros/W.
Europa aplicarà proteccionisme a la seva indústria solar enfront dels grans fabricants xinesos. 23 països de la Unió Europea (UE) es van comprometre així en el dia d’ahir a Brussel·les, amb la signatura de la ‘Carta Solar Europea’, en el marc de la reunió informal de ministres d’Energia, a explorar totes les oportunitats de finançament disponibles, inclosa la relaxació de requisits per a accedir a ajudes estatals concorde al Marc Temporal de Crisi per a secundar noves inversions en la cadena de subministrament d’energia solar i fer front a altres competidors internacionals, especialment la Xina.
L’energia fotovoltaica s’ha consolidat com una de les fonts d’energia renovable de més ràpid creixement a la UE. Amb la instal·lació de 56 gigavatios (GW) d’energia solar fotovoltaica l’any passat, dos terços d’ells en teulades, els consumidors han trobat una manera de protegir-se dels elevats preus de l’electricitat i reduir l’ús del sòl. A més, aquestes instal·lacions han estalviat l’equivalent a 15.000 milions de metres cúbics d’importacions de gas rus en total, mitigant així el risc d’interrupció del subministrament de gas a la Unió.
No obstant això, malgrat aquest creixement i la seva importància estratègica, la major part de la demanda de mòduls solars a Europa es cobreix amb importacions d’un únic proveïdor: la Xina. Això, segons reconeixen els signants de la carta, crea riscos a curt termini per a la resistència de la cadena de valor i riscos a llarg termini per a l’estabilitat dels preus dels panells solars. A més, la dependència de proveïdors externs representa també un desafiament significatiu per a l’ambiciosa agenda de la UE d’aconseguir un 42,5% d’energies renovables per a 2030, amb l’aspiració d’arribar al 45%.
D’aquesta manera, la ‘Carta Solar Europea’ estableix una sèrie de compromisos concrets, que van des de la promoció d’un subministrament resistent de productes fotovoltaics solars sostenibles fins a la inclusió de criteris no relacionats amb el preu en les subhastes d’energies renovables i la contractació pública.
“Aquesta situació insostenible afebleix la viabilitat de la producció europea existent i posa en perill les inversions previstes per a noves plantes de fabricació anunciades en els dos últims anys. Com a conseqüència, algunes empreses europees han reduït les seves operacions, han anunciat que donarien prioritat a la producció en altres mercats internacionals, en particular els Estats Units, o fins i tot han anunciat el seu tancament”, apunta el document. Tant és així, que els preus dels panells en el 2023 van arribar a desplomar-se dels 0,20 euros/W a menys de 0,12 euros/W.
Per a fer front a aquesta situació, els Estats membre signants s’han compromès a promoure un subministrament resistent de productes fotovoltaics solars sostenibles d’alta qualitat a Europa, a través de la creació de condicions marc favorables per a les instal·lacions de fabricació de productes fotovoltaics i per a inversions addicionals.
El European Solar Manufacturing Council (ESMC) ha recolzat la carta com un pas en la direcció correcta, però també ha instat que es prenguin accions concretes i urgents per a abordar les necessitats crítiques del sector. Entre aquestes accions es troben el compromís dels Estats membres amb objectius quantitatius de consum de mòduls solars europeus, el diàleg amb els compradors europeus per a incloure productes europeus en les seves carteres, i la facilitació de finançament per a projectes de fabricació solar a Europa.
Altres articles d’interès: Reserva d’energia: un desafiament crític amb potencial caòtic
