Milions de pèl·lets de plàstic envaeixen les costes gallegues, generant una alerta entre les organitzacions ecologistes, les quals exigeixen a les autoritats la implementació d’un pla d’acció i contingència per prevenir una catàstrofe ambiental. Enmig d’aquesta situació, és essencial comprendre la naturalesa dels anomenats pèl·lets i avaluar els seus riscos tant per al medi ambient com per a la salut humana.
Els pèl·lets són petits grànuls de plàstic que serveixen com a matèria primera per a la producció de diversos productes plàstics que utilitzem diàriament, com ampolles d’aigua, contenidors i bosses. Aquests microplàstics, majoritàriament d’una mida inferior a 5 mm, són confeccionats a partir del petroli en diverses indústries i estan compostos principalment de polietilè, polipropilè, poliestirè, clorur de polivinil o resines sintètiques. És important distingir-los dels pèl·lets de biomassa, cilindres no contaminants creats a partir de serradures utilitzades per a l’escalfament d’estufes o calderes.
Durant el procés de fabricació i transport, una fracció d’aquests pèl·lets pot escapar-se o ser perduda al medi ambient. Segons càlculs de l’organització mediambiental Fidra, prop de 250.000 tones de pèl·lets, equivalent a 15.000 milions d’ampolles de plàstic, es dispersen anualment al medi ambient durant les diverses fases de la cadena de subministrament de plàstics. Aquests grànuls poden arribar als oceans mitjançant vessaments accidentals durant el transport marítim o ser arrossegats per l’aigua a través de rierols i rius. A més, la seva capacitat de flotació facilita el seu viatge.
Segons la Comissió Europea, una vegada als entorns naturals, els pèl·lets de plàstic són pràcticament impossibles de netejar, contribuint a la contaminació permanent dels ecosistemes i de les cadenes alimentàries. Aquests microplàstics són ingerits per diverses espècies marines i costaneres, com tortugues marines, ocells marins i mol·luscs, provocant danys físics o fins i tot la mort després de la ingestió.
D’altra banda, els pèl·lets contribueixen a la contaminació per microplàstics, que es considera perjudicial per als organismes vius a causa dels seus efectes tòxics i físics negatius, segons assenyala la Comissió Europea.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) destaca la preocupació principal pel que fa als microplàstics i nano plàstics en aquesta situació de contaminació. En relació amb el consum humà, l’AESAN assenyala que, tot i que els peixos poden mostrar altes concentracions, aquests microplàstics generalment s’eliminen en el tracte digestiu i no representen una font d’exposició significativa per als consumidors. No obstant això, en crustacis i mol·luscs bivalves, que es consumeixen amb el seu tracte digestiu, aquests microplàstics podrien arribar directament als consumidors. S’ha detectat la presència de microplàstics en productes com la mel, la cervesa i la sal marina, i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha identificat com a “risc emergent” la presència d’aquestes partícules en els aliments. Tot i això, els efectes exactes del consum de microplàstics encara són desconeguts, i les autoritats alimentàries i sanitàries continuen treballant per recopilar dades per a una avaluació precisa del risc per als éssers humans.
