Espanya trasllada llavors de tomàquets, cebes, mongetes, borratja i card al Banc Mundial de Llavors a Svalbard
Una delegació del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha viatjat a l’illa de Svalbard, a l’Àrtic, per lliurar una selecció de llavors de cultius com tomàquets, cebes, mongetes, berzes, borratja i card. Aquestes varietats vegetals, pertanyents a la col·lecció nacional espanyola, han estat dipositades al Banc Mundial de Llavors, una avançada infraestructura científica que atresora la major col·lecció de seguretat de la biodiversitat agrícola global i que salvaguarda la base de l’alimentació mundial.
El Banc de Llavors de Svalbard és una mena d’arca de Noè vegetal que guarda més d’un milió de mostres de llavors de diferents cultius de gairebé tots els països del món. Es tracta de la major col·lecció existent de biodiversitat agrícola, amb un període de dipòsit de 10 anys renovables.
L’any 2022, l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) es va integrar al CSIC, institució dependent del Ministeri de Ciència. Va ser aleshores quan es van començar a dipositar llavors d’espècies vegetals espanyoles al Banc Mundial de Llavors. Aquesta línia de treball continua avui amb l’objectiu que, en una dècada, el 40% de les col·leccions actives conservades en els 15 bancs de llavors distribuïts pel territori nacional tinguin una còpia al Centre de Recursos Fitogenètics (CRF) de l’INIA i que aquest mateix material es conservi també a Svalbard.
No és casualitat que el Banc Mundial de Llavors, conegut com Svalbard Global Seed Vault, estigui situat al Pol Nord. La seva ubicació en una zona de permafrost —sòl permanentment congelat— fa que, fins i tot sense la refrigeració addicional de -18 °C, les llavors es mantinguin a baixes temperatures, permetent la seva conservació a llarg termini. Luis Guasch, director del Centre de Recursos Fitogenètics de l’INIA-CSIC, explica que aquesta característica és fonamental per a la preservació de les llavors.
Banc Mundial de Llavors: més de 1,2 milions de mostres
Aquesta immensa caixa forta guarda en les seves cambres subterrànies més de 1,2 milions de mostres de diferents cultius, constituint la major col·lecció de seguretat de la biodiversitat agrícola global, salvaguardant la base de l’alimentació mundial. Aquesta infraestructura posa les llavors a disposició d’agricultors i investigadors amb l’objectiu d’incorporar característiques interessants com sabor, color, capacitat d’adaptació al canvi climàtic o tolerància a plagues i malalties.
En els últims anys, s’han realitzat multiplicacions amb protocols minuciosos, evitant creus o mescles per mantenir la diversitat original i garantir la viabilitat de les llavors durant el màxim temps possible, assegurant així que arribin a les generacions futures.
En aquesta ocasió, s’han inclòs 42 espècies diferents, principalment hortícoles, destacant les 33 noves accessions de tomàquets, que se sumen als ja dipositats, fent un total de 94 varietats de tomàquets; i les 23 noves varietats de mongetes, que eleven el nombre total de tipus de mongetes a 225. També s’han dipositat berzes, bledes, espinacs, enciams, cebes, pebrots, borratja, card i varietats tradicionals de blat.
El compromís d’Espanya amb la conservació de la biodiversitat agrària va impulsar la consecució del Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics, que afavoreix la utilització d’aquests materials. Ara, el nostre país té la responsabilitat de continuar aportant materials i coneixement, ja que durant segles hem col·laborat en la introducció de diferents varietats a Europa, Àfrica i Iberoamèrica, diversificant l’agricultura i fent la nostra gastronomia molt més variada i pont de cultures.
Altres articles d’interès: Incendis forestals a Espanya: més de 14.000 hectàrees cremades el 2024
