Els desafiaments crucials que afronta la nova consellera de Transició Ecològica
Sílvia Paneque i Sureda ha assumit la cartera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge en un moment clau per a Catalunya, marcada per l’emergència climàtica. Amb l’herència d’una àmplia llista de temes pendents deixats per David Mascort, la nova consellera haurà de liderar iniciatives que són essencials per al futur mediambiental del país. Entre els desafiaments més destacats es troben la reducció dràstica de les emissions de CO₂, l’acceleració de la transició energètica i la consolidació de l’Agència Catalana de la Natura, una iniciativa que porta anys de retard.
Un dels objectius principals per a Paneque és aconseguir un canvi radical en la tendència de les emissions de CO₂. Catalunya va emetre el 2022 un total de 40,40 milions de tones de CO₂ equivalents, una xifra que encara és un 4% superior als nivells de 1990. Per complir amb els objectius europeus establerts per al 2030, caldrà una reducció superior al 28%, una tasca que requereix mesures immediates i contundents.
L’acceleració de la transició energètica és un altre dels reptes crucials. Catalunya, actualment a la cua en comparació amb altres regions tant a nivell estatal com europeu, necessita augmentar significativament la seva capacitat de generació d’energia renovable. Malgrat que només un 13,6% de la demanda elèctrica es va cobrir amb renovables l’any passat, el Govern es fixa com a prioritat la instal·lació de més potència solar i eòlica, així com l’impuls de sistemes d’emmagatzematge energètic.
Tot i que Catalunya lidera l’autoconsum fotovoltaic, el sector ha experimentat una frenada després del boom de 2023. La nova consellera haurà de reactivar la demanda, facilitant grans instal·lacions i promovent les comunitats energètiques com a part de la transició energètica col·lectiva. Això és especialment important per consolidar L’Energètica, l’empresa pública creada per autoabastir la Generalitat amb renovables l’any 2040, que necessita un augment de pressupost i personal per avançar en aquesta direcció.
D’altra banda, Catalunya va ser pionera amb la seva llei de canvi climàtic de 2017, però el seu desplegament ha quedat aturat. Queden per aplicar nous impostos per gravar les emissions dels sectors econòmics i grans vaixells, així com aprovar els pressupostos de carboni per reduir les emissions en cada sector. Paneque haurà de completar el desplegament d’aquesta llei per fer realitat els compromisos climàtics del país.
La gestió de les futures sequeres és també una prioritat. Mentre no entrin en funcionament les dues dessalinitzadores projectades, bona part del país continuarà en risc. Paneque haurà de garantir que l’Estat compleixi amb l’execució d’aquestes infraestructures i d’altres mesures, com la planta de regeneració del Besòs, per reduir la dependència dels embassaments a la regió metropolitana de Barcelona.
En l’àmbit de la qualitat de l’aire, el Govern ha aprovat recentment un pla amb objectius per al 2025 i 2027. Aquest pla inclou mesures com la generalització de les zones de baixes emissions (ZBE) a municipis de més de 20.000 habitants i la prohibició dels vehicles amb etiqueta groga a partir del 2028. La consellera haurà d’assegurar la correcta implementació d’aquestes polítiques per reduir la contaminació.
Catalunya necessita urgentment una nova llei de residus que permeti fer un salt endavant en la reducció de la generació de residus i aposti per la reutilització. L’anterior govern va presentar només un avantprojecte, i ara Paneque haurà de decidir si continua amb aquest projecte o si el modifica per adaptar-lo a les noves necessitats.
Una altra assignatura pendent és l’Agència Catalana de la Natura, un projecte que acumula anys de retards. Tot i que es va posar a exposició pública una nova versió dels estatuts per buscar consens, encara hi ha desacords entre els sectors implicats. Paneque haurà de desencallar aquest projecte i impulsar la llei de biodiversitat necessària per protegir la riquesa natural de Catalunya.
Finalment, la qüestió de la zona ZEPA del Delta del Llobregat i l’ampliació de l’aeroport del Prat és un dels grans punts de fricció entre el PSC i els seus socis de govern, ERC i comuns. La recent ampliació de la zona ZEPA complica encara més aquest projecte, i la consellera haurà de gestionar amb delicadesa aquesta situació per trobar una solució viable que conciliï els interessos de totes les parts implicades.
La legislatura de Sílvia Paneque es preveu intensa i carregada de reptes que marcaran el futur ecològic de Catalunya.
Altres articles d’interès: Sílvia Paneque: De líder municipal a capdavantera de la política climàtica catalana
