Tensió municipal degut a que el Govern exigeix regulació per part del ajuntaments de piscines privades per crisi climàtica.
Diversos municipis, especialment de la regió de Barcelona, al·leguen manca de capacitats per supervisar l’ús d’aquests espais i denuncien la tardança i la manca de claredat en la decisió presa just abans de les eleccions municipals. Crítiques provinents d’alcaldies de tots els espectres polítics s’han aixecat contra la mesura del govern, la qual obliga als ajuntaments a convertir piscines d’hotels, comunitats de veïns o càmpings en refugis climàtics, amb la responsabilitat de la seva gestió.
Els alcaldes expressen la seva preocupació per haver de negociar amb els propietaris i garantir la seguretat dels usuaris, subratllant la manca d’estructura i personal per dur a terme aquestes tasques.
Rebuig contundent
Municipis com Rubí, Sabadell, Mataró i Martorell rebutgen la idea de gestionar piscines privades com a refugis climàtics accessibles a tothom. La Federació de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha criticat la decisió del govern en un comunicat, argumentant la complexitat d’obrir piscines privades al públic i la falta de seguretat jurídica.
Anna Maria Martínez, alcaldessa de Rubí i presidenta de l’associació, ha afirmat: “No autoritzarem l’ús de piscines privades com a refugis climàtics. És una transferència de responsabilitat inacceptable.”
Els alcaldes també qüestionen la necessitat de convertir les piscines municipals en refugis climàtics i la manca de claritat en els procediments a seguir.
Descontentament generalitzat
Fora de l’àrea metropolitana, altres regions de Catalunya, com l’Alt Empordà, han manifestat el seu desacord amb la mesura. Alcaldies com la de Figueres i Platja d’Aro han optat per altres alternatives, criticant la manca de suport i directrius clares del govern.
La incertesa envolta la implementació d’aquesta mesura, mentre els ajuntaments continuen buscant solucions adaptades a les seves capacitats i necessitats locals.
Altres articles d’interès: Catalunya crea el primer mapa detallat del seu fons marí
