El Tribunal de Justícia de la UE condemna a Espanya per no posar en marxa les mesures necessàries per a afrontar la contaminació de l’aigua per nitrats. Gairebé la meitat de les masses d’aigua subterrània està contaminada per nitrats, segons dades oficials. La salut de les aigües subterrànies és crucial, més si cap en un context de sequera agreujada i prolongada com l’actual. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i les confederacions hidrogràfiques han posat en marxa mesures per a frenar i revertir el problema, però continuen sent insuficients.
La condemna d’avui del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats és una nova oportunitat per a anar a l’arrel del problema, el model agroindustrial, que està enverinant l’aigua”. Amb aquestes paraules ha respost el responsable d’Agricultura i Ramaderia de Greenpeace, Luis Ferreirim, a l’últim anunci de Brussel·les sobre aquest assumpte: aquest matí s’ha sabut que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha condemnat a Espanya per no posar en marxa les mesures necessàries per a prevenir i revertir la contaminació de l’aigua per nitrats que provoca l’agricultura i la ramaderia.
Sense sorpreses i després d’una llarga espera, així ha culminat el procés que va obrir la Comissió Europea al novembre de 2021 quan, després de molts crits d’atenció a Espanya per no estar complint la Directiva de Nitrats, va decidir, com a últim recurs, portar al nostre país davant aquest tribunal.
“És urgent posar en marxa mesures valentes, contundents i immediates. Si no es fa, el pròxim pas serà la imposició d’una multa milionària que haurem de pagar les persones contribuents i no qui està contaminant l’aigua amb total impunitat i per al seu únic i exclusiu benefici”, ha afegit Ferreirim.
Greenpeace denuncia que, des que es va aprovar la Directiva de Nitrats, fa ja 30 anys, els successius Governs d’Espanya i altres autoritats competents han permès l’increment de l’ús de fertilitzants i la descontrolada intensificació de la ramaderia, principals causes d’aquesta contaminació i perfectament identificades en el text original de la Directiva.
“Una de les grans causes de la contaminació de l’aigua per nitrats a Espanya és la desmesurada cabanya ramadera en intensiu. No es reduirà aquesta contaminació si no es redueix la ramaderia intensiva, és així de clar. La condemna d’avui ha de ser l’empenta definitiva per a passar a l’acció i anar a l’arrel del problema: canviar el model agroindustrial. Ja no valen més pegats”, ha conclòs Ferreirim.
Greenpeace remarca que la situació de l’aigua a Espanya és alarmant i la contaminació per nitrats és considerada ja, segons el Govern espanyol, “un dels principals problemes en les masses d’aigua d’Espanya”. Segons les dades oficials, gairebé la meitat de les masses d’aigua està contaminada per nitrats, la qual cosa provoca que cada vegada més pobles sofreixin corts en l’aigua de consum. Aquesta situació afecta molt en particular a les aigües subterrànies, les reserves estratègiques d’aigua per al present i el futur.
Directiva de Nitrats
L’últim informe de seguiment de la Directiva de Nitrats, que el Govern espanyol va enviar al desembre de 2020 a la Comissió Europea, concloïa que, en el període de 2016-2019 (últim període analitzat -enguany s’ha de presentar l’informe per al període següent 2020-2023-), la contaminació mitjana de nitrats en aigües subterrànies s’havia incrementat un 51,5%, amb comunitats on aquest increment va ser molt superior a la mitjana, com Galícia (201%), Castella i Lleó (103%) o la Regió de Múrcia (74%).
Aquesta mateixa situació va ser confirmada reiteradament per la Xarxa Ciutadana de Vigilància de Nitrats, una iniciativa impulsada per Greenpeace en 2021, que va revelar aquest mateix any que el 54% dels mesuraments en aigües subterrànies presentaven contaminació per nitrats, una dada que va ascendir al 58% en 2022. Les dades de la campanya de 2023 estan sent tractats i seran publicats en breu.
“En un període de sequera agreujada i prolongada com la que estem vivint, les aigües subterrànies són de vital importància. No obstant això, a causa de la desídia d’uns i la cobdícia d’uns altres, veiem com no les podem utilitzar per a consum humà – ús prioritari establert en la legislació-, a causa de l’elevada concentració de nitrats. Catalunya és un clar exemple d’això. Malgrat tenir aigua subterrània en abundància baix dels seus peus, no la pot utilitzar”, ha conclòs Ferreirim.
Des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) s’han posat en marxa algunes iniciatives per a afrontar el problema, com la publicació del Reial decret 47/2022, que té com a objectiu la protecció de les aigües contra la contaminació provocada per l’agricultura i ramaderia, o el Pla d’Acció d’Aigües Subterrànies, que persegueix millorar el coneixement, la gestió i la governança de les aigües subterrànies.
Les confederacions hidrogràfiques també han implantat mesures específiques en els seus plans hidrològics, com l’Estratègia NitraCHE, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que assenyala específicament “no donar concessions ni autoritzacions a noves instal·lacions ramaderes intensives, ni a l’ampliació de les existents en les zones més sobrecarregades de nitrats en la conca”.
Greenpeace aplaudeix aquestes iniciatives, però assegura que això no és suficient: és urgent que també les comunitats autònomes assumeixin aquest desafiament com a seu i que existeixi una acció coordinada entre tots els organismes que permeti reduir un 50% la cabanya ramadera intensiva per a 2030, així com l’ús de fertilitzants sintètics, i fomenti una transició a un model basat en l’agroecologia.
Altres articles d’interès: Europa no està preparada per a fer front als riscos climàtics
