El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemna per primera vegada al Govern d’un país, Suïssa, per les seves “llacunes crítiques” davant el canvi climàtic en el cas ‘Verein KlimaSeniorinnen Schweiz i altres vs. Suïssa’ i declara inadmissibles els casos ‘Duarte Agostinho i altres vs. Portugal i altres 32 Estats’ i ‘Careme vs. França’. La directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), Ana Barreira, valora de manera positiva el pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) perquè és d’obligat compliment per al demandat, que haurà d’intensificar els seus esforços contra el canvi climàtic, però demana cautela davant l’entusiasme: “Queda per veure i analitzar les repercussions que tindrà”.
L’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA) ha estudiat els litigis climàtics més rellevants tant en l’àmbit del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com en casos relatius a la responsabilitat del sector privat i ha plasmat les seves conclusions en l’informe: ‘Drets climàtics: mecanismes jurídics de defensa del clima a Espanya’.
Les mesures adoptades per Suïssa per a fer front al canvi climàtic no són suficients i contravenen els articles 6 (per unanimitat) i 8 (per 16 vots a favor i un en contra) del Conveni Europeu de Drets Humans. Així ho dictamina la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feta pública aquest dimarts. D’altra banda, el cas francès ‘Careme vs. França’ s’ha considerat inadmissible perquè el demandant ja no viu en la zona; mentre que en el mediàtic cas dels joves portuguesos ‘Duarte Agostinho i altres vs. Portugal i altres 32 Estats’ el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) destaca que els demandats no podien acudir directament a Estrasburg sense haver esgotat la via de recursos nacionals.
El pronunciament del cas de Suïssa pot donar lloc a nous casos on les mesures adoptades per a fer front al canvi climàtic vulnerin el dret a la privacitat del domicili, que és el que ha declarat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Es reconeix la vulneració d’aquest dret previst en l’article 8 del Conveni, però al mateix temps deixa a la federació suïssa que prengui les mesures que siguin necessàries per a garantir que aquest dret no es vegi vulnerat pel canvi climàtic generat per les emissions. Per tant, Suïssa haurà d’augmentar la seva contribució nacionalment determinada, alguna cosa que està obligada a fer sota l’Acord de París.
En una valoració preliminar de la sentència, la directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), Ana Barreira, demana cautela davant l’entusiasme generat pel veredicte i considera necessari fer una lectura detallada: “Hi ha casos climàtics que són estratègics perquè generen conscienciació, però la via judicial no ha de ser l’única resposta jurídica per a fer front a la crisi climàtica”. De fet, a través de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Protocol de Kyoto i l’Acord de París s’han impulsat importants canvis en diversos sectors econòmics.
“El lloc on més litigiositat climàtica hi ha és als Estats Units, ja que compten amb un sistema judicial en el qual cal establir precedents, que són la font primera del dret, però en la majoria dels països de la Unió Europea —entre ells Espanya— tenim un sistema de dret civil, on la primera font de dret és la llei”, sosté Barreira.
D’altra banda, l’advocada recorda que el canvi climàtic és un problema global i requereix la implicació de tots els països: “La Unió Europea ha de continuar treballant, però al mateix temps és necessari que les economies emergents implementin plans de transició que es compleixin i estiguin dotats de recursos”.
Altres articles d’interès: 9 d’abril sentència climàtica
