El pla d’hidrogen verd de la UE en crisi segons el Tribunal de Comptes
El Tribunal de Comptes Europeu (TCE) ha emès una advertència contundent sobre el pla de la Unió Europea per a l’hidrogen verd, qüestionant la viabilitat dels objectius fixats per a 2030. Segons un recent informe, tot i els avenços positius, la UE enfronta desafiaments significatius al llarg de tota la cadena de valor de l’hidrogen renovable.
L’hidrogen verd és clau per descarbonitzar sectors industrials difícils d’electrificar, com la producció d’acer, productes petroquímics, ciment i fertilitzants. També és essencial per assolir els objectius climàtics de zero emissions per a 2050 i reduir la dependència dels combustibles fòssils. No obstant això, el TCE adverteix que els objectius de la Comissió Europea de produir i importar 10 milions de tones d’hidrogen renovable per a 2030 no estan recolzats per una anàlisi sòlida, i semblen estar més motivats per aspiracions polítiques que per una avaluació realista dels recursos disponibles.
“La política industrial de la UE en l’àmbit de l’hidrogen renovable necessita una visió realista”, va declarar Stef Blok, membre del Tribunal encarregat de l’auditoria, en una roda de premsa. Va subratllar la importància de prendre decisions estratègiques cap a la descarbonització sense perjudicar la competitivitat d’indústries clau ni crear noves dependències estratègiques.
Des del principi, el camí cap a aquests objectius ha estat irregular. Segons el TCE, els Estats membres han mostrat diferents nivells d’ambició que no sempre s’han alineat amb les metes de la Comissió. A més, la falta de coordinació eficaç entre els Estats membres i la indústria ha impedit un avanç coherent. Tot i això, el Tribunal reconeix els esforços de la Comissió per establir un marc legal gairebé complet en un període curt, proporcionant la certitud necessària per a la creació d’un nou mercat.
El desenvolupament d’una indústria de l’hidrogen a la UE requereix enormes inversions públiques i privades. No obstant això, el Tribunal critica que la Comissió no tingui una visió completa de les necessitats de finançament ni dels recursos públics disponibles. El finançament de la UE, estimat en 18.800 milions d’euros per al període 2021-2027, està dispers entre diversos programes, dificultant a les empreses l’elecció del tipus de finançament adequat per a cada projecte.
Els països amb majors avenços en projectes d’hidrogen, com Alemanya, Espanya, França i els Països Baixos, són també aquells amb una alta proporció d’indústries difícils de descarbonitzar. No obstant això, el Tribunal assenyala que no hi ha garanties que es pugui aprofitar plenament el potencial de producció d’hidrogen de la UE ni que el finançament públic permeti un transport eficient d’hidrogen verd entre els Estats membres.
Els auditors demanen a la Comissió que actualitzi la seva estratègia de l’hidrogen, avaluant acuradament com calibrar els incentius de mercat per a la producció i ús de l’hidrogen renovable, com prioritzar el finançament escàs de la UE i en quines parts de la cadena de valor centrar-se. També és crucial definir quines indústries es volen mantenir a la UE i a quin cost, considerant les implicacions geopolítiques de la producció interna enfront de les importacions de tercers països.
Altres articles d’interès: Hidrogen: L’oportunitat energètica d’Espanya
