El Dia Mundial del Medi Ambient 5 de Juny: Una crida urgent a l’acció
Què és el Dia Mundial del Medi Ambient?
Dirigit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el Dia Mundial del Medi Ambient va ser establert per primera vegada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1972. Cada any, un país diferent n’és l’amfitrió i organitzador, i aquest 2024, Aràbia Saudita ha assumit aquesta responsabilitat.
En els darrers 50 anys, aquesta celebració s’ha convertit en una de les plataformes mundials més influents en favor de les causes ambientals. Desenes de milions de persones s’han sumat a participar de manera virtual i presencial en activitats, esdeveniments i tot tipus d’iniciatives arreu del món.
Per què necessitem que participis
El temps s’acaba i la natura es troba en situació d’emergència. Per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 °C aquest segle, hem de reduir a la meitat les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle abans de 2030. Si no actuem immediatament, l’exposició a l’aire contaminat augmentarà un 50% en aquesta dècada, mentre que les deixalles plàstiques que flueixen cap als ecosistemes aquàtics podrien triplicar-se per al 2040. Però aquestes no seran les úniques conseqüències; en seguiran moltes més.
Necessitem una acció urgent per abordar aquests problemes immediats, fent que “Una sola Terra” i el seu enfocament sobre una vida sostenible en harmonia amb la natura siguin tan rellevants com mai. Ara més que mai, és imprescindible unir esforços globals per preservar el medi ambient per a les futures generacions.
El Dia Mundial del Medi Ambient 2024 posa el focus en la restauració de terres, la desertificació i la resiliència a la sequera. Hondures és un dels països més afectats, amb 140 dels seus 298 municipis situats al Corredor Sec Centreamericà, una zona marcada per les sequeres i l’escassetat d’aigua, afectant l’agricultura de subsistència que practiquen moltes famílies.
“L’economia d’Hondures depèn en gran mesura de l’agricultura. Per tant, les alteracions en els patrons de pluja i les temperatures extremes han reduït la producció i la productivitat agrícola, impactant la seguretat alimentària i econòmica de milers de famílies”, explica Adelina Vásquez López, directora executiva del Centre de Desenvolupament Humà (CDH) d’Hondures, soci local de Mans Unides.
“La crisi climàtica ha exacerbat les condicions de vida a Hondures, provocant que moltes famílies es vegin obligades a desplaçar-se i emigrar en cerca de millors condicions de vida en altres països. Entre gener 2018 i març 2023, 348.445 persones van emigrar d’Hondures”, afegeix, assenyalant altres causes d’aquestes migracions com la pèrdua de recursos naturals i factors socioeconòmics com la pobresa, la desocupació i la violència.
Projectes que ofereixen noves oportunitats
La guia “Som la #GeneracióRestauració”, elaborada per Nacions Unides amb motiu de la celebració, indica que hi ha diverses maneres de dur a terme la restauració d’ecosistemes, sent la primera fer sostenible l’agricultura. En aquest sentit, Mans Unides col·labora en nombrosos projectes per impulsar l’agroecologia en diferents regions del món com a solució per frenar la desigualtat, la fam i la pobresa, evitant així que la població abandoni el seu lloc d’origen. A Hondures, un projecte cofinançat per Mans Unides, els Ajuntaments de Màlaga, Saragossa, Leioa i el Govern d’Aragó, donarà suport a 375 productors de 14 comunitats de tres municipis del departament de Choluteca (El Triomf, Concepció de Maria i El Corpus) al sud del país, que rebran formació i coneixements tècnics sobre sistemes de reg, informació climàtica i agroecologia per prendre millors decisions per als seus cultius i incrementar els seus ingressos.
“La desforestació i la degradació del sòl limiten l’accés a recursos vitals com l’aigua i la llenya, empitjorant la qualitat de vida de les persones”, lamenta la directiva del CDH, organització executora del projecte, amb més de tres dècades d’experiència en la promoció de la sobirania i seguretat alimentària.
Per aquest motiu, la gestió de la microconca del Riu Guale serà fonamental per protegir l’àrea de recursos naturals de les comunitats amenaçades per la tala i crema del bosc, l’ús de químics, el mal maneig de deixalles sòlides i la no aplicació de les lleis, entre altres factors. Per aconseguir comunitats més resilients, es millorarà la seguretat alimentària aplicant estratègies d’adaptació al canvi climàtic gràcies al monitoratge local que proporcionarà informació que ajudarà a la presa de decisions de les famílies productores. Així mateix, es duran a terme accions per incrementar els ingressos mitjançant la millora de la productivitat, la diversificació dels cultius i el desenvolupament d’iniciatives econòmiques de bones pràctiques de reserves estratègiques relacionades amb la promoció i el desenvolupament de cultius patrimonials, el seu processament i comercialització.
“Els projectes relacionats amb l’agroecologia i el respecte al medi ambient tenen un impacte positiu en la permanència de les persones a les seves comunitats. En millorar la seguretat alimentària, incrementar la resiliència davant el canvi climàtic, fomentar el desenvolupament econòmic local, protegir el medi ambient i enfortir les estructures comunitàries, aquests projectes ofereixen una alternativa viable i sostenible davant del desplaçament i la migració forçada”, recalca Vásquez.
Altres articles d’interès: El Pacte Verd Europeu: En perill per la manca de suport dels futurs Europarlamentaris
