Els ecosistemes marins segueixen en perill al nostre país. Espanya està lluny d’avançar cap a la protecció estricta de, almenys, un 10% de les seves mars per a 2030. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l’anàlisi d’ONGs ambientals, entre elles Oceana, per a avaluar el progrés dels Estats membres amb els objectius de conservació marina per a 2030, establerts per l’Estratègia de Biodiversitat de la UE.
En la presentació dels seus plans, Espanya reporta algunes àrees d’ecosistemes marins com estrictament protegides que realment no ho són, ja que en aquests enclavaments es permet la pesca. Segons el criteri de la UE1, les activitats extractives no han de permetre’s en les àrees de protecció estricta. A més, no fa propostes per a protegir de manera estricta cap de les seves àrees marines protegides existents o futures.
La científica marina de Oceana a Europa, Silvia García, explica que “el percentatge actual de protecció estricta dels ecosistemes marins de les aigües espanyoles és irrisori (menys de l’1%). Actualment, no hi ha cap compromís del Govern perquè la situació canviï en els pròxims anys, la qual cosa és molt preocupant.
Espanya ha de prioritzar la designació d’aquests refugis rics en biodiversitat, no sols per a complir amb l’objectiu marcat per la UE, sinó per a assegurar el futur dels ecosistemes marins més vulnerables i el de les persones que depenen d’ells.”
Avaluació de les ONG de la protecció dels ecosistemes marins d’Espanya
L’avaluació de les ONGs també mostra que Espanya avança de manera positiva en la designació de noves àrees d’ecosistemes marins protegits i s’acosta així a l’objectiu de protegir el 30% de la seva superfície marina de cara al 2030.
Enguany, ha començat la designació de noves zones com les muntanyes submarines del Canal de Mallorca (Balears), Canó del Tiñoso i Sec de Pals (Regió de Múrcia) i el Sistema de Canons de Cap Bretó (País Basc). Si es designessin aquestes noves àrees s’arribaria al 25% de superfície marina total protegida en 2025.
No obstant això, Espanya pretén aconseguir l’objectiu del 30% de manera dubtosa, és a dir proposant una gran zona de navegació controlada per a protegir cetacis de col·lisions. Oceana no considera aquest lloc com un veritable espai protegit, ja que la seva gestió és laxa i voluntària i, a més, se centra només a pal·liar una amenaça concreta, deixant de costat les altres necessitats de les espècies i hàbitats de la zona.
Perquè la preservació dels ecosistemes marins protegits sigui realment efectiva, cal anar més enllà de la designació sobre el paper i assegurar una gestió adequada, ja que l’actual és molt deficient. Avui dia, la pesca destructiva, especialment l’arrossegament, segueix molt present en les àrees marines suposadament protegides.
Altres articles d’interès: Tales d’arbres selectives contra la sequera
