L’àloe vera és una de les plantes més conegudes i que s’està fent molt popular dins del món de la cosmètica. És el resultat de ser un gran aliat per a la pell i per a la salut. El gènere àloe pertany a la família de les asfodeláceas o liliáceas. És una família de plantes tan comunes com l’all, la ceba, l’espàrrec i la tulipa.
Hi ha diferents derivats de l’aloe; tant el gel com el acíbar s’obtenen a partir de les fulles fresques. Però són productes molt diferents tant des del punt de vista químic com farmacològic i terapèutic.
El Acíbar d’àloe vera
Aquest làtex es condensa i desseca per a obtenir una massa cerosa trencadissa, de color fosc entre marró vermellós i negre. S’endureix en forma de terrossos similars al fang sec i rep el nom de acíbar. Els seus principis actius són derivats hidroxiantracénics d’acció laxant o purgant. Conté aloemicina, de gran poder antiinflamatori i analgèsic. També conté aloeuricina, la propietat del qual és activar i fortificar les cèl·lules epitelials, la qual cosa la fa de molta utilitat en les úlceres gàstriques i estomacals.
Gel d’àloe vera
El gel d’àloe vera és un líquid clar i mucilaginós de color blanc o lleugerament groguenc, gairebé transparent. S’obté en triturar les fulles de varietats conreades d’àloe barbadensis sense eliminar la polpa.
El concentrat d’àloe és un gel d’àloe vera del qual s’ha eliminat l’aigua. L’extracte d’àloe és una solució aquosa o amb altres dissolvents que conté menys del 10% de gel d’àloe vera. L’oli d’àloe vera és la fracció lipídica obtinguda de les fulles d’àloe barbadensis miller.
Beneficis de l’àloe vera
Regulador intestinal natural: És útil en el restrenyiment ja que actua regulant el trànsit intestinal, alleuja els gasos i els còlics amb dolor. A més, millora enormement la digestió i activa el funcionament hepàtic.
Ajuda a regular els nivells de glucosa en el sistema endocrí ressalta l’activitat hipoglucemiant i hipolipemiante. L’àloe vera administrat per via oral és capaç d’ajudar a reduir els nivells de glucosa en sang.
Facilita la coagulació i cicatrització, depura la sang i combat l’anèmia. Presenta una acció coagulant per contenir calci, potassi i cel·lulosa. També és un aliat contra el dolor, presenta una acció inhibidora del dolor. Els seus principis actius tenen una notable capacitat de penetració fins als plans més profunds de la pell. Inhibint i bloquejant les fibres nervioses perifèriques (receptors del dolor) interrompent el mode reversible a la conducció dels impulsos.
A més, és considerat un potent antiarrugues perquè permet que la pell mantingui sempre un nivell òptim d’hidratació i elasticitat. L’àloe penetra en les tres capes de la pell: epidermis, dermis i hipodermis, i expulsa els bacteris i els dipòsits de greix que tapen els porus. Al mateix temps l’acció dels nutrients naturals, els minerals, les vitamines, etc., estimulen la reproducció de noves cèl·lules.
Finalment, destacar que l’àloe vera té una acció energètica i nutritiva ja que conté 19 aminoàcids essencials, necessaris per a la formació i estructuració de les proteïnes, que són la base de les cèl·lules i teixits, i també minerals, tots elements indispensables per al metabolisme i activitat cel·lular.
Contradiccions
En ús extern no s’han descrit reaccions adverses i les reaccions al·lèrgiques són molt rares. En ús intern el gel d’àloe vera es considera segur i no es coneixen interaccions. Els sucs obtinguts a partir del gel d’àloe vera han de ser biològics i no contenir substàncies antraquinónicas. Els derivats antraquinónicos poden originar quadres diarreics i còlics intestinals, i el seu ús crònic pot produir pèrdua de potassi, deshidratació i dependència de laxants.
Abans de començar un tractament amb àloe, tant intern com extern, cal prendre les següents precaucions: la primera vegada que es pren (ja sigui en forma de suc o amb la polpa, entre altres opcions) la dosi ha de ser gradual, ja que hi ha persones a les quals els pot provocar vòmits, diarrees, inflamacions cutànies, inflors i marejos.
Encara que els seus efectes beneficiosos són innombrables cal fer un ús responsable. Per exemple, si ho consumeix en forma de beguda la dosi diària recomanada és de 20-25 mil·lilitres abans de cada menjar i mai ha d’excedir el litre al dia.
Si consumís més d’aquesta quantitat podria, per exemple, sofrir una lleu congestió del baix ventre o augmentar la intensitat de l’hemorràgia menstrual. La presa de sábila en grans dosis pot estimular l’activitat contràctil de l’intestí i causar dolors abdominals o diarrea.
Només hi ha una contraindicació absoluta: no la usi si està embarassada o en el període de lactància perquè el seu efecte depuratiu i desintoxicant pot provocar avortaments i el seu efecte laxant produir diarrees en el lactant.
Les dones embarassades no han d’usar-ho en cap concepte. No és recomanable en pacients amb febre i problemes renals greus. Els malalts cardíacs o renals han de prendre-ho amb precaució.
Igualment, la mateixa precaució han de tenir els diabètics perquè s’ha descobert que en algunes persones el fet de prendre Àloe vera pot augmentar la quantitat d’insulina produïda pel cos.
No ha d’administrar-se en nens menors de dotze anys o en persones majors d’edat quan se sospiti d’obstrucció intestinal, o de malaltia inflamatòria de l’intestí.
Altres articles d’interès: Alimentació ecològica a l’ALIMENTARIA 2024 a Barcelona
