Aprofitar l’energia tèrmica de la Terra per impulsar una innovadora xarxa local de calefacció i refrigeració mitjançant un sistema geotèrmic és l’objectiu de la comunitat energètica Balenyà Sostenible. Amb aquesta iniciativa, els residents d’un barri del municipi osonenc deixarien enrere l’ús de combustibles fòssils per abraçar un model basat al 100% en fonts d’energia renovable. Ramon Roig, portaveu de Balenyà Sostenible, destaca a l’ACN que es tracta d’un projecte “ambiciós” amb potencial per marcar el començament d’un canvi de paradigma. Amb l’objectiu d’assolir zero emissions, el projecte incorpora un parc solar de 760 kW que alimentarà les operacions.
Actualment, una trentena de veïns ja han mostrat interès i es disposen a participar en la primera fase d’estudi del projecte. La inversió total requerida per a la seva implementació ascendeix a 1,8 milions d’euros.
Balenyà Sostenible aspira a liderar un projecte pioner al sud d’Europa. La proposta de xarxa de calefacció i refrigeració per al barri de Balenyà inclou un circuit amb perforacions geotèrmiques a una profunditat de cent metres, pel qual circula aigua a una temperatura constant de 17, 18 o 19 graus a través de canonades. Aquesta baixa temperatura contribueix a minimitzar les pèrdues d’energia en la distribució, un aspecte crític en les xarxes convencionals de calefacció i refrigeració. Posteriorment, aquesta aigua arriba a les bombes de calor.
Ramon Roig, el portaveu de Balenyà Sostenible, defensa la geotèrmia com a sistema preferent davant altres alternatives sostenibles, com l’aerotèrmia i la biomassa. Amb aquesta iniciativa tecnològica de cinquena generació, l’objectiu és establir un model “infinit i sense emissions”. En aquest sentit, Roig destaca que el sistema utilitza una aigua que circula en un “circuit tancat”, eliminant la necessitat d’utilitzar aigua nova per alimentar les calderes.
El barri de les piscines, amb aproximadament un centenar d’habitatges, es presenta com l’escenari “ideal” per a la implementació d’aquest nou sistema. Les característiques de carrers rectes i cases adossades faciliten la instal·lació de les canonades, mentre que les cases disposen de prou espai per emmagatzemar les bombes de calor, ocupant aproximadament el mateix espai que una nevera. La inversió estimada en aquesta maquinària per part dels veïns seria d’uns 7.000 euros de mitjana.
Un dels avantatges principals per als usuaris de la xarxa de calor i fred local serà l’estalvi econòmic significatiu. Segons els càlculs de la comunitat energètica, una llar que actualment despesa uns 2.000 euros anuals en calefacció i refrigeració podria veure aquesta despesa reduïda a uns 500 euros, representant un estalvi del 75%.
Ramon Roig destaca que a hores d’ara estan en procés de buscar veïns interessats a unir-se al projecte, amb una trentena de residents ja manifestant el seu interès per sotmetre’s a un estudi de viabilitat. Els enginyers de SUNO Enginyeria, col·laboradors de Balenyà Sostenible en aquesta iniciativa, calcularan el cost de la instal·lació i l’estalvi previst per a cada llar. L’objectiu mínim de cases requerides per fer realitat la iniciativa és de 40.
El cost total del projecte s’eleva a 1,8 milions d’euros, dels quals 1,2 milions es destinarien a la instal·lació de la xarxa geotèrmica i les bombes de calor, mentre que els 600.000 euros restants serien per crear un parc fotovoltaic de 760 kW per alimentar les bombes que circulen l’aigua a través de les canonades.
Amb l’acceptació dels veïns i el desenvolupament exitós del projecte, la xarxa de calor i fred de Balenyà podria esdevenir realitat abans del final del 2025. Posteriorment, Balenyà Sostenible assegura que té la intenció de reproduir aquest model a la resta del municipi.
La proposta ja ha captat l’interès de diverses administracions que veuen en aquest projecte una resposta més sostenible a les despeses generades pel consum energètic. L’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE) ofereix cobrir fins a un 60% del cost total, com a part del programa C. Implementa, finançat amb recursos Next Generation. Altres entitats, com la Diputació de Barcelona i la Generalitat, també han expressat interès en aquesta iniciativa.
