Europa s’asfixia. El continent es troba sota una campana de calor. L’aire càlid ha quedat atrapat sobre Europa, que s’està escalfant més ràpid que la mitjana mundial. Aquest patró de circulació atmosfèrica rep el nom de «bloqueig omega», i pot durar dies o fins i tot setmanes. Això provoca forts contrastos al continent: hi pot haver zones on la temperatura trenqui tots els rècords de calor, mentre en altres es produeixen pluges torrencials i inundacions, perquè les baixes pressions queden retingudes. Catalunya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit es troben en l’epicentre d’aquesta bombolla de calor, cosa que ha produït centenars de morts per les altes temperatures, a banda de registres rècord. També es troben en alerta vermella: Alemanya, Suïssa, Àustria, Bèlgica, els Països Baixos, Hongria i Txèquia.
Nits roents a Catalunya
A Catalunya hem patit des de diumenge passat i fins avui una onada de calor sense precedents, que es va iniciar al pla de Lleida, a conseqüència d’una bombolla càlida que procedeix del nord d’Àfrica. Aquesta situació s’ha viscut a tota la Península Ibèrica. Segons dades de ’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), l’onada de calor ha trencat tots els rècords de temperatura mitjana a l’Estat, deixant registres mai vistos en un mes de juny en mols indrets. El 22 i 23 de juny han estat els dies àlgids d’aquesta primera gran onada de calor d’estiu i s’han consolidat com els dos dies de juny més càlids que ha patit l’Estat des que hi ha registres.
L’estiu ha començat i, per tant, no hauríem de patir aquestes temperatures extremes. L’anomalia mitjana de la temperatura s’ha situat en 7,1 graus a tot l’Estat. Al Segrià s’ha arribat als 43 graus i a Vinebre als 41,8. Així mateix diverses estacions de Ponent, el Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i la Catalunya Central han superat els 41ºC. El problema no han estat només les màximes, sinó també poder dormir de nit, hi ha hagut mínimes per sobre del 25 graus (el que es coneix com a nit tòrrida) però també en molts municipis del país han patit nits roents, que reben aquesta qualificació quan la temperatura s’enfila per sobre dels 30 graus.
https://www.tiempoyradar.es/
Més de 100 morts a Espanya
Els catalans no som els únics que ens hem ofegat. Hi ha hagut registres de rècord a Cantàbria, on es va arribar a una màxima de 43,7 graus. Bilbao, que amb prou feines havia arribat un juny als 40 graus, ha sobrepassat aquest llindar en dues ocasions. Si al nord d’Espanya fa calor, fa basarda mirar els termòmetres al sud, un territori sempre amb temperatures més africanes que europees. El municipi d’Andújar, a Jaén, va arribar a una màxima de 45 graus.
L’onada de calor extraordinària també s’ha notat en la temperatura de l’aigua. Tot i que l’anomalia tèrmica es més alta en valors absoluts a la conca del Mediterrani, el mar Cantàbric ha estat aquests dies sis graus per sobre dels valors habituals per aquesta època de l’any. Els climatòlegs diuen que l’efecte dels gasos d’efecte hivernacle estan convertint l’oceà Atlàntic cada cop en un espai més tropical. Les conseqüències de l’escalfament marí produeixen una alteració de la fauna i la flora marina. Hi ha espècies típiques de les nostres aigües que estan desapareixent i n’arriben de noves pròpies d’indrets més càlids que han arribat ja a llocs tradicionalment freds com Galícia o el sud del Regne Unit.
En els últims quatre dies, en el conjunt de l’Estat espanyol s’han registrat 108 morts per causa de les altes temperatures.
A França no saben on posar-se
En els últims dies, i per primer cop a la seva història, 72 départaments —l’equivalent a les províncies espanyoles— dels 96 que té el país (en té cinc més a ultramar) estan en alerta vermella per la calor. És l’equivalent a tres quartes parts del país. Aquest dimarts passat va ser el dia més calorós que ha viscut França des que hi ha registres (1947).
Segons dades de Météo France, diumenge es va arribar a París a una sensació tèrmica de 44 graus, la mateixa temperatura que feia a Bangkok o al desert d’Aràbia Saudita. Els darrers tres dies el termòmetre no ha baixat dels 39 graus a la capital francesa. El servei meteorològic francès ha avisat que hi haurà, d’aquí a 2050, més episodis caniculars que podrien arribar fins als 50 graus. El primer ministre francès va xifrar en 40 el nombre de persones mortes fins ahir en relació a l’onada de calor.
El planeta en ebullició
La temperatura del planeta s’incrementa i aquest estiu es pot complir la profecia que el juliol de 2023 —fa tres anys— va fer António Guterres, secretari general de les Nacions Unides. En aquell moment, Guterres va anunciar que: «l’era de l’escalfament global s’ha acabat, entrem a l’era de l’ebullició global». En aquella compareixença pública, el secretari general de l’ONU assegurava que l’estiu del 2026 el planeta patiria una situació climàtica extrema. Guterres afirmava que el fenomen conegut amb el nom d’El Niño, potenciat per oceans que estan sobreescalfats, generaran «climes extrems d’efectes devastadors». L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) situava aleshores en un 80% les possibilitats que hi hagi fenòmens climàtics extrems en els pròxims mesos. El panorama que dibuixaven és esfereïdor: una agricultura trastocada, reducció dràstica de les reserves hídriques per episodis de sequera extrema, col·lapse en les cadenes de subministrament i destrucció dels mitjans de vida de milers de famílies.
A principi d’aquest any les previsions es van revisar: el percentatge va créixer fins al 82% i es va posar data a l’aparició dels primers fenòmens extrems: entre maig i juliol d’aquest 2026. Diu l’Organització Meteorològica Mundial, a més amés, que hi ha un 96% de probabilitats que les alarmes climàtiques es disparin entre l’hivern d’aquest any i principis de 2027. Per la seva banda, l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA) manté activa una alerta oficial davant la possibilitat que es formi un episodi especialment intens, capaç d’alterar el clima global durant mesos.
Hi ha models climàtics que apunten a l’aparició d’un Superniño com el que vam patir els anys 1982, 1997 i 2015. Aleshores hi va haver onades de calor extremes, incendis massius, temporades històriques de ciclons tropicals i es va produir el col·lapse de certs ecosistemes marins.
L’OMM explicava que si bé El Niño forma part del cicle natural del planeta, l’acció d’un model econòmic addicte als combustibles fòssils ens condemna a un futur que pot resultar apocalíptic sobretot per a les persones i països més vulnerables i menys preparats des del punt de vista de les infraestructures.
Han passat tres anys i res s’ha mogut realment en el panorama internacional. El negacionisme climàtic dels Estats Units i els interessos econòmics de les grans corporacions ens aboquen a un escenari que possiblement ja és irreversible.
Què és El Niño
El Niño és una alteració gegantina del sistema climàtic del planeta Terra. La seva aparició està relacionada amb l’escalfament de l’oceà Pacífic oriental equatorial. El fenomen es produeix en cicles que se situen entre tres i vuit anys. Les manifestacions més intenses d’aquest fenomen es tradueixen en intenses pluges amb efectes potencialment devastadors, sobretot a la regió costanera del Pacífic d’Amèrica del Sud. Ara bé, la desestabilització climàtica en aquesta zona acaba produint un efecte de reacció en cadena que, d’una manera o altra, ens afecta a tots, independentment d’on vivim.
Imatges del patró d'El Niño publicat a weathernation.tv
