L’estiu europeu ja no és el que era. On abans hi havia paisatges verds i boscos frondosos, avui les flames ho consumeixen tot amb una virulència sense precedents. Els incendis forestals han passat de ser esdeveniments excepcionals a convertir-se en una nova normalitat climàtica que amenaça ecosistemes, comunitats i la biodiversitat del continent. Les dades no enganyen: Europa viu una crisi de foc que exigeix respostes urgents.
Una temporada de foc que s’allarga any rere any
Segons el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), en les darreres dues dècades la temporada d’incendis a Europa s’ha allargat una mitjana de 20 dies addicionals en comparació amb el període anterior a l’any 2000. Això significa que els bombers i els gestors forestals han de mantenir alerta durant mesos que abans eren considerats de baix risc.
L’any 2023 va ser especialment devastador per a la conca mediterrània. Grècia va patir els incendis més grans de la seva història registrada, amb més de 96.000 hectàrees cremades al nord del país en menys d’una setmana. Però el fenomen no es limita al sud: Escandinàvia, el Regne Unit i fins i tot zones d’Europa central han experimentat incendis inusuals en territoris que històricament no estaven preparats per a aquest risc.
El canvi climàtic com a accelerador del risc
La relació entre el canvi climàtic i l’augment dels incendis forestals és cada vegada més clara per a la comunitat científica. Tres factors principals expliquen aquesta connexió:
- Temperatures més altes: Les onades de calor, cada cop més freqüents i intenses, assequen la vegetació i la converteixen en combustible fàcil. El 2023, Europa va registrar temperatures rècord en múltiples punts, amb màximes que van superar els 47°C al sud de la península Ibèrica.
- Sequeres prolongades: La reducció de les precipitacions a la conca mediterrània, combinada amb una evapotranspiració més alta, genera condicions d’aridesa estructural que fan el sòl i la vegetació extremadament vulnerables.
- Vents forts i irregulars: Els patrons meteorològics alterats generen episodis de vent sec i fort que propaguen les flames a velocitats impossibles de controlar amb els mitjans tradicionals.
Un informe del servei Copernicus sobre el canvi climàtic de la Unió Europea confirma que la superfície afectada per incendis a Europa podria multiplicar-se per dos o per tres abans del 2100 si no es redueixen dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Impacte sobre els ecosistemes i la biodiversitat
Més enllà de les pèrdues materials i humanes, els incendis forestals provoquen un dany ecològic enorme que pot trigar dècades a recuperar-se. Els efectes sobre la biodiversitat inclouen:
- Destrucció d’hàbitats de flora i fauna endèmica, especialment en zones de ribera i boscos madurs de difícil regeneració.
- Fragmentació del territori que aïlla poblacions animals i dificulta la migració i la reproducció de les espècies.
- Erosió del sòl postincendi, que augmenta el risc de despreniments i allaus de fang davant de precipitacions posteriors.
- Emissió de grans quantitats de CO₂ i partícules en suspensió, que agreugen el canvi climàtic en un cicle de retroalimentació perillós.
A Catalunya, les dades del Centre de la Propietat Forestal indiquen que més del 60% de la superfície forestal es troba en risc alt o molt alt d’incendi, en gran part per l’abandonament rural i la manca de gestió activa dels boscos.
Quines solucions hi ha sobre la taula?
Davant d’aquest panorama, la resposta no pot ser únicament reactiva. Els experts aposten per una combinació d’estratègies de prevenció, adaptació i mitigació:
- Gestió forestal activa: La reducció de la càrrega de combustible mitjançant estassades, cremes prescrites i aprofitament de la biomassa és clau per reduir la intensitat dels incendis.
- Recuperació del mosaic agroforestal: Recuperar l’activitat agrícola i ramadera en zones de muntanya crea discontinuïtats naturals que frenarienla propagació del foc.
- Inversió en detecció primerenca: Xarxes de sensors, drons i intel·ligència artificial permeten detectar focus d’incendi en minuts, quan encara es poden controlar.
- Reducció d’emissions: A llarg termini, la única solució estructural és limitar l’escalfament global per evitar que les condicions propícies als incendis es generalitzin.
La Unió Europea ha reforçat el mecanisme RescEU de protecció civil, que permet compartir avions i mitjans terrestres entre estats membres durant les emergències, però molts experts adverteixen que la prevenció continua sent la gran assignatura pendent.
Un repte col·lectiu que no admet demora
Els incendis forestals no són solament un problema mediambiental; són un símptoma de la crisi climàtica i un reflex de com gestionem el territori. Cada hectàrea cremada representa anys de biodiversitat perduda, emissions afegides a l’atmosfera i comunitats rurals que veuen desaparèixer el seu entorn. Afrontar aquest repte exigeix valentia política, inversió en gestió del territori i, sobretot, una reducció decidida de les emissions que alimenten el cercle viciós del canvi climàtic. El bosc que protegim avui és el que ens protegirà demà.
