Els cavalls, nous aliats per reduir el risc d’incendis als boscos
La capacitat dels cavalls per adaptar la seva dieta els situa com a actors clau en la gestió forestal i la prevenció d’incendis. Així ho constata una recerca coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista Agroforestry Systems, que demostra que aquests animals poden ajudar a disminuir la quantitat de matèria combustible i mantenir el paisatge obert.
L’estudi, realitzat amb la col·laboració de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, la Fundació Miranda, l’Associació Forest Horses i la Universitat de Barcelona (UB), revela que els cavalls ajusten el que mengen en funció de la raça, l’entorn i el tipus de maneig. Aquesta flexibilitat els permet complementar el paper d’altres herbívors com ovelles i cabres en estratègies de silvopastura.
Fins ara, la major part d’investigacions sobre ramaderia extensiva s’havien centrat en petits remugants o en boví rústic. «El nostre treball és pioner a aportar dades empíriques sobre el potencial dels cavalls en la gestió del bosc mediterrani», explica Ariadna Nieto-Espinet, arqueozoòloga de la UdL i investigadora Ramón y Cajal.
Per comprovar-ho, l’equip va analitzar tres escenaris. A Boumort, amb cavalls de Przewalski en semillibertat i una densitat molt baixa (0,02 caps/ha/any) en un mosaic de bosc, matoll i prat. Al Parc Natural del Garraf, amb la raça pottoka en pastura contínua i semillibertat durant un any (0,2 caps/ha/any). I en pastura dirigida, amb cavalls creuats alimentats de manera suplementària i amb una càrrega intensa (2,5 caps/ha durant un mes i mig).
A partir de 50 mostres de femta fresca, es van aplicar anàlisis microhistològiques i models estadístics per identificar els canvis en la dieta, incloent-hi espècies llenyoses com Quercus, Juniperus i Pistacia, així com gramínies com el llistó (Brachypodium retusum).
Les conclusions mostren que els Przewalski mantenen obertes les clarianes tot l’any menjant sobretot gramínies, amb poc efecte sobre la vegetació arbustiva. Els pottoka comencen consumint herbes fines i, quan aquestes escassegen, incorporen espècies llenyoses, contribuint a controlar tant combustible fi com gruixut. I els cavalls creuats passen ràpidament de l’herba a la vegetació arbustiva, la qual cosa els fa útils per a actuacions de gestió intensiva a curt termini.
«Els resultats confirmen que, malgrat la seva fama de pasturadors d’herba, els cavalls poden aprofitar també plantes llenyoses. Això els converteix en un recurs valuós per a la prevenció d’incendis», destaca Jordi Bartolomé, professor de la UAB.
Tot i que els autors reclamen estudis de més llarga durada per mesurar l’efecte real sobre la biomassa inflamable, conclouen que la seva dieta adaptable fa dels cavalls una eina prometedora per a una gestió forestal més sostenible, especialment davant l’augment del risc d’incendis provocat pel canvi climàtic i l’abandonament rural.
