El nou equip de Von der Leyen: un gir perillós per al Pacte Verd Europeu?
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha mostrat durant el seu primer mandat un compromís clar amb la lluita contra el canvi climàtic a través del Pacte Verd Europeu. No obstant això, les últimes accions i declaracions de la mandatària generen inquietud sobre la continuïtat i priorització d’aquesta ambiciosa agenda mediambiental.
Tot i que Von der Leyen ha reconegut les crisis climàtica i de biodiversitat com a desafiaments urgents, la seva atenció sembla estar desplaçant-se cap a objectius més econòmics i industrials. Recentment, la presidenta ha presentat les línies mestres del seu segon mandat, que posen l’accent en la competitivitat i la industrialització d’Europa, deixant en segon pla les mesures mediambientals que havien estat centrals en la seva estratègia anterior.
El Pacte Verd, que havia estat un dels pilars del seu primer mandat, sembla estar perdent prioritat en favor d’altres objectius econòmics. Aquest canvi preocupa organitzacions mediambientals i sectors crítics dins de la mateixa Unió Europea, ja que el món encara està lluny d’assolir els objectius climàtics establerts.
El risc d’una desconnexió entre ambició climàtica i industrialització
La nova estructura de la Comissió posa de relleu la importància de la «cooperació» entre comissaris, especialment en àmbits interrelacionats com el clima, la biodiversitat, l’energia i la indústria. Tot i això, la pràctica d’aquesta col·laboració serà clau per assegurar que les prioritats mediambientals no quedin desplaçades per altres interessos. La presidenta Von der Leyen ha insistit que l’energia i l’habitatge s’han d’integrar en una mateixa cartera per aconseguir una transició justa i ecològica. Però, segons alguns analistes, aquesta aproximació podria suposar un fre a les accions urgents requerides per combatre el canvi climàtic.
A més, el vincle que la presidenta vol establir entre l’impuls industrial i la protecció ambiental genera dubtes sobre si aquestes dues prioritats poden avançar a la mateixa velocitat i amb la mateixa determinació. La cooperació entre la vicepresidenta de Transició Justa, Neta i Competència, Teresa Ribera, i el vicepresident de Prosperitat i Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, serà clau per garantir que l’impuls industrial no acabi erosionant les iniciatives climàtiques.
La necessitat de reforçar el marc legislatiu ambiental
Un altre punt d’inquietud és la falta d’especificitat en les accions previstes en matèria de restauració i protecció de la naturalesa. L’adaptació al canvi climàtic, la gestió de la biodiversitat i la resiliència hídrica són reptes que requereixen una aplicació estricta de la legislació vigent, com les lleis de la UE sobre desforestació i restauració d’ecosistemes. El debat intern a la Comissió sobre com aplicar aquestes normatives pot generar tensions entre els Estats membres, cosa que pot debilitar la resposta col·lectiva europea.
Per tant, experts demanen que la Comissió Europea defineixi amb claredat el seu compromís amb la protecció ambiental en aquest segon mandat. També subratllen la importància de reforçar la cooperació amb el sector científic per evitar que decisions purament polítiques i econòmiques prevalguin sobre les necessitats mediambientals reals del continent.
Un futur incert per al Pacte Verd
Si bé Von der Leyen ha subratllat la seva voluntat de continuar avançant en les qüestions climàtiques, la realitat és que el seu segon mandat podria marcar un gir significatiu en les prioritats de la Comissió Europea. La dependència de pactes polítics i la pressió per impulsar la competitivitat industrial poden posar en risc els avenços mediambientals assolits fins ara.
La Unió Europea es troba davant un moment clau: caldrà veure si el nou equip de Von der Leyen és capaç de mantenir l’equilibri entre la transició ecològica i els objectius econòmics, o si el Pacte Verd acabarà convertint-se en una promesa no complerta davant l’amenaça global del canvi climàtic.
Altres articles d’interès: Científics catalans reclamen a Salvador Illa liderar una acció climàtica urgent
