L’olivera és clau per a la biodiversitat a Europa
L’olivera del Mediterrani és un refugi important per a la flora i la fauna d’Europa, i constitueix un cultiu estratègic per a la conservació del patrimoni natural a escala nacional i continental. Aquesta és la conclusió de l’estudi desenvolupat pel projecte LIFE Olivares Vivos +, coordinat per SEO/BirdLife a Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia.
L’estudi, realitzat per la Universitat de Jaén i l’Estació Experimental de Zones Àrides del CSIC, ha avaluat la biodiversitat i ha determinat que, malgrat la “seriosa deterioració” provocada per dècades d’intensificació agrícola i simplificació del paisatge, l’olivar manté un nombre significatiu i divers d’espècies.
En els quatre països s’ha realitzat un mostreig de més de 330.000 registres, identificant més de 1.600 tàxons –a nivell d’espècie i/o morfoespècie– que inclouen 990 gèneres i 279 famílies/subfamílies d’ocells, pol·linitzadors, ratpenats, formigues, aranyes i plantes.
L’estudi conclou que la biodiversitat en l’olivera s’incrementa d’est a oest, amb un màxim a la península Ibèrica en tots els grups estudiats, excepte en els ratpenats. També s’observa una segregació geogràfica i regional en la identitat dels tàxons, la qual cosa contribueix a incrementar la diversitat general, compatible amb els gradients geogràfics i de desforestació propis del Mediterrani.
Pedro J. Rey, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Jaén i líder de la recerca, ha explicat que els resultats són rellevants per entendre les conseqüències de l’increment de l’aridesa del clima sobre la diversitat i composició de les comunitats biològiques en els paisatges d’olivera.
Els estudis anteriors d’Olivares Vivos a Andalusia ja van mostrar que la intensificació agrícola impacta negativament en la biodiversitat mitjançant l’homogeneïtzació del paisatge i la pèrdua d’hàbitat natural, així com per les pràctiques agrícoles intensives com l’eliminació de cobertes i l’ús de plaguicides. Amb els nous estudis, aquestes troballes es confirmen a escala continental, essent consistents en cadascun dels quatre països (Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia) i en les 10 regions estudiades.
Olivares Vivos ha combinat els resultats de dos projectes LIFE, obtenint la visió més completa de la biodiversitat de l’olivar en general i, en particular, a la península Ibèrica, que amb més de 3 milions d’hectàrees, alberga més del 50% de l’olivar europeu, segons Rubén Tarifa, tècnic del CSIC i coordinador dels treballs de camp.
En Espanya i Portugal, Olivares Vivos ha registrat un total de 825 espècies de plantes, el 12% dels tàxons ibèrics; 142 gèneres d’aranyes (32% de les espècies a la península); 285 tipus d’abelles silvestres (28%); 192 espècies d’ocells (32%) i 20 tipus de ratpenats (57% dels ratpenats ibèrics).
L’esforç de mostreig permet abordar aspectes relacionats amb la distribució de la biodiversitat al llarg de gradients climàtics i inferir sobre el futur d’aquesta diversitat davant l’increment de l’aridesa. Per això, Olivares Vivos va seleccionar finques a Granada, Almeria, Alacant i el sud-est de Jaén, comparant la biodiversitat en condicions semiàrides i més favorables per al cultiu.
L’anàlisi ha revelat que les finques en climes més àrids mostren nivells més alts de diversitat de flora i fauna. Els principals factors que determinen la variació en biodiversitat són el maneig de la coberta herbàcia i la complexitat del paisatge, que modelen la biodiversitat general.
“Això ens fa ser optimistes de cara a gestionar la biodiversitat en els paisatges d’oliveres davant una creixent aridesa derivada del canvi climàtic, ja que el model Olivares Vivos, que ja funciona recuperant biodiversitat en condicions relativament suaus, també ho farà en condicions semiàrides”, afirma Francisco Valera, científic del CSIC.
Altres articles d’interès: Dia de la Gastronomia Sostenible 2024: el que mengem també afecta al Medi Ambient