La sequera que asola les conques internes de l’est de Catalunya, persistint des de fa tres anys, es presenta com la més severa dels últims dos-cents anys en quant a la precipitació acumulada, segons revela un estudi de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (UB).
La investigació, realitzada en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, compara les dades pluviomètriques dels últims tres anys amb les anomalies històriques de precipitació. L’anàlisi assenyala que per trobar un període de tres anys consecutius amb nivells de pluja similars o inferiors als actuals, cal retrocedir fins als inicis del segle XIX.
Els resultats alarmants indiquen que les reserves dels embassaments de les conques internes han caigut per sota del 15%, marcant un rècord negatiu a nivell estatal.
El catedràtic de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Javier Martín, responsable de l’estudi, ha qualificat la situació de “crítica”, subratllant que no només es tracta d’una crisi pluviomètrica i hidrològica, sinó també agrícola, ecològica i socioeconòmica, amb ramificacions negatives que afecten una àmplia gamma de sectors econòmics.
Martín ha analitzat exhaustivament les dades pluviomètriques de l’Observatori Fabra de Barcelona, pertanyent a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, concluint que els tres últims anys han registrat els nivells més baixos de pluja en els últims 110 anys. Aquesta situació, segons l’expert, presenta una probabilitat extremadament baixa de repetició.
Pel que fa al futur, les prediccions estacionals no oferixen perspectives d’un canvi radical en la situació, amb una continuïtat de temperatures superiors a la mitjana i una absència de pluges significatives fins a avançada la primavera, accentuant encara més la pressió sobre els recursos hídrics i agrícoles de la regió.
Altres articles d’interès: Unió de Pagesos critica l’ús d’aigua regenerada a les mines del Bages