En el context de les pràctiques agrícoles europees actuals, l’ús massiu de pesticides ha suscitat preocupacions sobre els possibles efectes nocius per a la salut humana, incloent càncers, malalties metabòliques i neurodegeneratives. Malgrat que l’exposició ocupacional està ampliament documentada, existeix una manca de dades sobre com aquestes substàncies afecten la població general, especialment a través de la via alimentària.
Amb l’objectiu de respondre a aquesta mancança d’informació, un estudi recent es va centrar en identificar els perfils d’exposició a pesticides a través de la dieta, considerant el sistema de producció agrícola, ja sigui “convencional” o ecològic. La cohort NutriNet-Santé va ser fonamental en aquesta investigació, amb participants que van completar un qüestionari de freqüència semiquantitativa autoadministrada, permetent avaluar el consum d’aliments convencionals i orgànics per separat.
Per estimar les exposicions a 25 substàncies actives emprades en pesticides a la Unió Europea, es va utilitzar una base de dades de residus de plaguicides, prenent en consideració pràctiques agrícoles de la Chemisches und Veterin.runtersuchungsamt Stuttgart, Alemanya. La factorització de matriu no negativa (NMF) va ser utilitzada per establir perfils d’exposició, amb 6 clusters resultant de la clusterització jeràrquica dels components obtinguts de la NMF.
En analitzar les associacions entre aquests perfils d’exposició i malalties cròniques com el càncer de mama i la diabetis tipus 2, es va observar una relació interessant. Els quatre components de la NMF van ser dividits en quintils i introduïts en models de Cox ajustats per cofundadors coneguts. Es van identificar casos de càncer i diabetis a través d’una estratègia multifont, incloent la vinculació amb bases de dades medicoadministratives.
Els resultats revelen una exposició similar en termes de molècules amb un gradient relacionat amb la proporció d’aliments orgànics en la dieta. Les associacions entre els components de la NMF i malalties cròniques van ser notables. El component 3, que reflecteix una baixa exposició a pesticides sintètics, va mostrar una disminució dels riscos de càncer de mama postmenopausal i diabetis tipus 2. D’altra banda, el component 1, fortament correlacionat amb diversos pesticides sintètics, va demostrar un augment dels riscos d’aquestes malalties.
Aquests resultats suggereixen un paper potencial de l’exposició a pesticides a través de la dieta en el desenvolupament de malalties cròniques. No obstant això, es destaca la necessitat de més recerca per comprendre els mecanismes subjacents i confirmar aquestes troballes en altres poblacions. En última instància, aquesta investigació podria tenir implicacions importants per al disseny de polítiques de prevenció, incloent-hi possibles regulacions o directrius dietètiques.
Altres articles d’interès: La Fira Fecs posa l’accent en el paper de les dones en la construcció