En un escenari de temperatures més elevades, l’aigua de desglaç de l’Antàrtida pot tenir un impacte significatiu en l’augment del nivell del mar. La investigació s’ha centrat principalment en l’Antàrtida occidental, amb un enfocament particular a la glacera Thwaites, que ha experimentat una fusió destacada en les últimes dècades, és gran com California.
La conca subglacial de Wilkes, amb una grandària similar a Califòrnia, desemboca a l’Oceà Austral a través d’una secció relativament petita de la costa. Dawson i el seu equip han identificat indicis que suggereixen que la base de la capa de gel està al límit de la fusió. Això planteja la possibilitat que la regió costanera, que reté el gel a tota la conca subglacial de Wilkes, sigui sensible fins i tot a petites variacions de temperatura. Investigacions anteriors han indicat que, degut a la seva ubicació per sota del nivell del mar i al seu pendent cap a l’oceà, aquesta conca podria ser particularment propensa a una fusió irreversible si l’aigua oceànica calenta arriba sota la capa de gel. Dawson i el seu equip són els primers en examinar com les temperatures actuals a la base de la capa de gel podrien augmentar aquesta vulnerabilitat.
Mitjançant dades recopilades a partir d’estudis de radar realitzats per avions que sobrevoen la glacera, Dawson i els seus col·legues han desenvolupat una tècnica innovadora per analitzar les condicions de temperatura a la base de la capa de gel.
“La temperatura del gel afecta la reflexió del radar de diverses maneres, fent que una sola mesura sigui ambigua”, va explicar Dustin Schroeder, professor associat de geofísica i enginyeria elèctrica. “Aquest enfocament estadístic implica seleccionar regions que es puguin suposar que estan congelades o descongelades i comparar-les amb altres signatures de radar. Això ens permet determinar si altres àrees de la capa de gel estan clarament congelades, clarament descongelades o si són difícils d’identificar”.
Els resultats mostren grans àrees de sòl que intercalen entre congelades i descongelades, tot i que la major part no es pot classificar definitivament. Aquesta indeterminació pot ser causada per canvis en la geometria de la capa de gel o altres complicacions en les dades, però també podria indicar que grans zones sota la capa de gel estan a punt de fondre’s o contenen material congelat molt interminglat amb àrees ja descongelades. En cas que això últim sigui cert, les glaceres de la conca subglacial de Wilkes podrien arribar a un punt de no retorn amb només un petit augment de temperatura a la base de la capa de gel.
“Això suggereix la possibilitat de retrocés glacial en el futur”, va afirmar Dawson. “Aquesta àrea de l’Antàrtida Oriental ha estat en gran part ignorada, però és crucial comprendre com podria evolucionar i tornar-se més inestable. Diversos models han pronosticat futurs diversos per a la conca subglacial de Wilkes i el seu impacte en l’augment del nivell del mar, ja que la regió manca de dades suficients. Els investigadors preveuen integrar les seves observacions de temperatura basades en radar en un model de capa de gel per millorar les prediccions sobre l’evolució de la regió en diferents escenaris climàtics.
Esperen que aquest estudi ressalti la importància d’explorar àrees com l’Antàrtida Oriental, que podrien semblar estables, però que podrien jugar un paper crucial en el nostre futur.
“Aquesta zona presenta condicions que podrien canviar”, va destacar Schroeder. “Si l’aigua càlida de l’oceà arriba aquí, podria ‘encendre’ tot un sector de l’Antàrtida que normalment no considerem com a contribuent a l’augment del nivell del mar”.
Altres articles d’interès: UE Ambiciosa: Reducció del 90% d’emissions per al 2040
